Gran troballa cavernícola!

Equip de tècnics i conservadors del Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Una de les principals tasques de l’equip de gestió d’artròpodes és la recol·lecció d’espècimens per anar nodrint les col·leccions patrimonials del Museu per a poder dur a terme estudis taxonòmics i sistemàtics, moleculars,  com també participar en estudis de biodiversitat.

Degut  al moment de canvi que està vivint el Museu les sortides bioespeleològiques han estat aturades durant l’estiu. No obstant això, volíem compartir amb vosaltres una gran troballa que va tenir lloc ja fa uns mesos.

El passat 28 d’Abril part de l’equip va anar d’expedició a les cavitats que hi ha a Terrades (Alt Empordà) per continuar nodrint d’espècies cavernícoles la col·lecció d’alcohol absolut del Museu, per a futurs estudis filogenètics.

Floren Fadrique
Equip de recol·lecció del Museu. Foto: Floren Fadrique

La sorpresa fou quan es va revisar  la  trampa que havia preparat el guia i veterà espeleòleg F. Fadrique, unes setmanes abans. Hi havia caigut un espècimen de la rara espècie Zariquieya troglodytes Jeannel, 1924.

Zariquieya troglodytes. Foto: Jordi Comas

Aquest espècimen ha passat a ser el primer exemplar d’aquesta espècie, i de moment l’únic, de la col·lecció en alcohol absolut del Museu; fet que representa un petit gran pas per aquesta col·lecció amb un potencial científic tan important. Que és una espècie rara també es fa palès observant les existències de la col·lecció en sec: únicament 4 espècimens sencers!

Zariquieya troglodytes de la col·lecció en sec (autor: EGA-MZB)

Aquest espècimen va ser capturat concretament a l’avenc del Taleixà, cavitat molt propera a la cavitat on es va trobar per primer cop (Bauma del Bruguer) l’any 1923 pel Dr. Zariquiey. Però René Jeannel va ser el que va descriure aquesta nova espècie, la qual va representar també la descripció d’un nou gènere, que dedicà a Zariquiey, el seu recol·lector.

Aquest gènere és l’únic representant a la Península Ibèrica d’una estirp de caràbids cavernícoles que ha quedat aïllada a Sardenya, les illes Balears i Girona.

Exemple d'emmaguetzematge de la col·lecció en alcohol absolut per a estudis moleculars (autor: EGA-MZB)

El dia de la troballa es van deixar noves trampes, aquest cop amb un esquer de cansalada enlloc de formatge, però no hi va haver tanta sort i no vam obtenir cap nou exemplar de l’espècie. S’haurà d’esperara la propera vegada, a veure si un altra Zariquieya curiosa s’acosta al nostre parany i així, podem continuar abastint de més material fresc el banc de teixits del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Actualment, també estem molt enfeinats en la preparació d’espècimens de les col·leccions del Museu que aniran exposats a la nova exposició permanent de l’edifici Fòrum, en la documentació i la informatització de les col·leccions d’artròpodes. Us anirem informant de noves troballes i dels protagonistes cavernícoles que aniran al Fòrum.

Voleu saber alguna cosa més sobre les recol·leccions d’artròpodes? Creieu són uns bons indicadors de la biodiversitat i qualitat ambiental d’un ecosistema?

3 Comments Add yours

  1. Mireia Nel·lo (Col·leccions d'Artròpodes-MCNB) ha dit:

    Me n’oblidava de destacar que la nostra col·lecció de coleòpters cavernícoles és de les millors d’Europa. Lògicament, per documentar adequadament aquesta vasta col·lecció, la nostra Biblioteca disposa de infinitat de publicacions sobre el tema prestables als ciutadans.

  2. Mireia Nel·lo (Col·leccions d'Artròpodes-MCNB) ha dit:

    És justament el medi hipogeu un dels hàbitats menys influenciats per les variacions de temperatura i humitat que succeeixen al llarg dels canvis estacionals, degut a la falta de llum i al seu aïllament característic. Així, doncs, independentment de l’època, dins les coves les condicions ambientals es mantenen força constants.

    Les seves condicions ambientals estables i de fluctuacions suaus juntament amb el notable aïllament respecte l’exterior, sembla ser que afavoreixen l’aparició i el manteniment d’espècies endèmiques (que només viuen en una zona restringida). És justament en aquestes espècies endèmiques i en llurs adaptacions (ceguesa, despigmentació, augment de la longitud dels apèndixs, etc.; fruits d’una convergència evolutiva)on rau l’interès per l’estudi d’aquest hàbitat.

    El Museu de Ciències Naturals de Barcelona té una gran tradició en l’estudi de l’entomofauna hipogea i els treballs del gran entomòleg i i exdirector del Museu, Francesc Español, ho demostren amb escreix.

    Des de ja fa uns anys, al Museu treballem per nodrir el nostre banc de teixits amb noves espècies hipogees per a facilitar els estudis moleculars de l’ara i del demà i aíxí, anar teixint entre tots el coneixement de les espècies d’aquest medi i la seva evolució.

    Si algú vol saber-ne més, al Museu disposem de diversos treballs sobre la matèria.

  3. Observadora de la natura ha dit:

    Quina és la millor època per sortir a recol·lectar?
    Com es pot mesurar la biodiversitat d’un lloc a partir d’aquests exemplars? en teniu dades d’algun estudi que hagueu fet? o d’algun estudi sobre la bio de Catalunya? Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *