El morell de plomall,  Aythya fuligula, és un ànec ben bonic que el podem observar a les nostres terres, o més ben dit, a les nostres aigües amb el fred de l’hivern. Com molts altres ocells que crien al nord d’Europa, migren a paratges més càlids cap a finals d’estiu, de manera que al setembre ja en podem observar. Abans d’acabar l’hivern, cap al febrer o març,  inicien novament la migració cap al nord.

Com el nom ens indica, aquest ànec es caracteritza pel seu plomall al cap, més visible en els mascles que en les femelles. Els mascles en plomatge nupcial són fàcils de distingir: tot negre, amb iridiscències violàcies a la cara i els flancs i el ventre de color blanc. Les femelles són marrons, més clares pels costats. En ambdós sexes, el bec és gris clar amb una taca fosca a la punta i els ulls grocs llueixen com dos botons d’or enmig d’un abric fosc.

Són ocells gregaris  i els podem veure entremig de morells de cap roig (Aythya ferina) o de fotges (Fulica atra), menstres neden  en aigües tranquil·les, en estanys i aiguamolls envoltats d’abundant vegetació de ribera. Sovint es capbussen a la cerca d’aliment; principalment plantes aquàtiques, crustacis, insectes i altres animals petits.

Tot i que és una espècie que ens visita cada any, no ho fa en un nombre elevat d’individus.

Al museu en tenim ben pocs exemplars, en total 14. Aquesta tardor n’ha entrat un de nou. Es tracta d’un mascle trobat a Amposta (Delta de l’Ebre), com altres exemplars de la col·lecció. Té el plomatge en molt bon estat i esperem poder fer la preparació de la pell ben aviat per tenir-lo llest per a la propera ocasió que el puguem mostrar públicament.