Nom científic: Beschorneria yuccoides

Família: Agavaceae

Distribució: Gènere amb 8 espècies i una subespècie. Pràcticament endèmica de Mèxic, amb excepció d’una espècie que es distribueix en Guatemala. La trobem a Hidalgo, Veracruz i Puebla. Representada en la vall de Mèxic per una subespècie, Beschorneria yuccoides C. Koch ssp. yuccoides.

Hàbitat: Creix en clars rocosos i escarpats. La Beschorneria yuccoides ssp. yuccoides pot trobar-se a la serra de Pachuca a 2.900-3.000 m d’alçada en clars adjacents al bosc d’Abies.

Període de floració (aproximat): Des de finals de març fins principis de juny.

Descripció: Planta acaule. Fulles linear-lanceolades a lanceolades, de 40 a 60 (70) cm de longitud per 3.3 a 3.5 (5.5) cm d’amplada, erectes o recorbades, coriàcies a subcoriàcies, glauques. Àpex acuminat, llargament atenuat. Màrges finament denticulats. Feix amb la superfície llisa, escabrosa en el revers i amb les nervadures papil·loses. Beina de 4 a 7 cm de llarg, carnoso-fibrosa. Flors de 4 a 5 cm de llarg, glabres a glabrescents, de color vermell o verd-grogenc i amb tints vermellosos, verds a l’àpex. Estams inclusos. Anteres oblongues de 3.5 a 6 mm de larg, verdoses. Llavors de 7 a 8 mm de llarg per 3.5 a 55 d’amplada.

Curiositats: A l’estiu els fruits (llegums linear-oblongues molt comprimides) s’obren amb molta força i expulsen les llavors a distància. El soroll que provoca aquest fenomen és similar al crepitar del foc. Qui no ho sap pot arribar a pensar que alguna cosa està cremant.

Cultiu al Jardí Botànic: Molts visitants del Jardí se sorprenen de les dimensions de les inflorescències d’aquesta espècie, que són d’1 a 1.8 m de longitud, així com també del seu color vermell fosc que, en conjunt, ofereix un aspecte colorista al fitoepisodi on s’hi ubica, la comunitat de iuques. Són nombrosos els usos que s’han donat a aquestes plantes. En destaca l’obtenció de sabó i fibres.

Cultiu al Jardí Botànic: El seu cultiu no presenta cap problema . Exposició solar directa. No tolera temperatures inferiors als -10º C. Prefereix terrenys ben drenats i regs ocasionals durant tot l’any, excepte a l’estiu, quan la frequència hauria de ser major.

Per Josep M. Gómez