Els SEMBIO son sessions d’exposició i debat científic creades el 2008 en el marc de les activitats de difusió del grup de recerca ZooSysEvo, un equip multidisciplinari format per quatre institucions científiques: Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Institut Botànic de Barcelona (IBB) i Museu de Ciències Naturals de Barcelona(MCNB), que comparteixen un interès comú en l’ús de tècniques avançades d’anàlisi morfològica i genòmica per estudiar aspectes de l’evolució i la sistemàtica de diferents grups zoològics. La transferència de coneixements i la promoció de la ciència són àrees prioritàries al ZooSysEvo; és per això que va sorgir la necessitat de tenir un espai compartit entre institucions catalanes on debatre articles recents, exposar línies de recerca actuals o plantejar projectes futurs.

SEMBIO és l’acrònim de Seminaris de Biodiversitat, en referència a l’objectiu compartit dels grups que hi participen d’aprofundir en el seu coneixement i conservació. Tanmateix, estan obertes a totes les disciplines científiques de les ciències naturals. Els SEMBIO estan adreçats a un públic especialitzat, és a dir, investigadores i investigadors en formació o experimentats, doncs les sessions s’entenen com un espai de debat científic on es comparteixen metodologies, s’exposen resultats i es plantegen dubtes.

Després d’una pausa, els SEMBIO es van reprendre a la primavera del 2024 amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona actuant de nou com a institució hoste, però emplaçant la seva celebració al Centre Martorell d’Exposicions aprofitant la seva recent inauguració.

En un any s’han celebrat onze seminaris de temàtiques molt diverses amb investigadores i investigadors de vuit institucions europees. A continuació, us presentem un breu resum del contingut de cadascuna de les sessions:

Bernat Burriel-Carranza: “The Hajar Mountains of southeastern Arabia. A laboratory to understand how reptile diversity is generated, distributed, and maintained in arid environments”

La primera sessió es va celebrar el 10 d’abril de 2024 i va anar a càrrec del Dr. Bernat Burriel-Carranza, investigador del Museu, qui ens presentà els resultats de la seva tesi doctoral, en la que va estudiar com respon la diversitat de rèptils de les Hajar Mountains als ambients àrids del sud-est d’Aràbia.

Dora Hlebec: “Understudied pseudoscorpions in the depths of the Dinarides”

A la segona sessió, celebrada el 8 de maig de 2024, vam comptar amb la ponència de la Dra. Dora Hlebec, de la Universitat de Zagreb, Facultat de Ciències, i en aquell moment investigadora visitant del grup del Dr. Arnedo del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia (UB). La Dra. Hlebec va destacar la manca de coneixement existent sobre els pseudoescorpins (O. Pseudoscorpiones) i va exposar el cas particular dels pseudoescorpins de les Dinàrides, una zona especialment interessant pel que fa a espècies encara no descrites.

Carles Martin-Closas i Vicent Vicedo: “IBERINSULA: quan la península era una illa. Efectes de la insularitat ibèrica sobre les faunes i flores del Cretaci”

El 12 de juny va tenir lloc la tercera sessió, en la que el Dr. Carles Martin-Closas, de la Facultat de Ciències de la Terra (UB) i el Dr. Vicedo, Conservador de Paleontologia del Museu, ens van exposar els resultats del projecte IBERINSULA, testimoniant com la fauna i flora del Cretaci van ser influïdes per l’efecte de la insularitat quan la península Ibèrica era una illa de la mar Tetis.

Jorge Mederos: “La especiación insular en el Caribe desde el prisma de los Tipuloidea (Insecta: Diptera)”

Després de la pausa estival, el 18 de setembre de 2024 ens va acompanyar l’investigador freelance, col·laborador des de fa molts anys de la col·lecció d’artròpodes del Museu i taxònom especialista en dípters Dr. Jorge Mederos, qui exposà els mecanismes que millor expliquen l’especiació insular a les illes del Carib des del prisma dels dípters de la superfamília Tipuloidea.

Irene Lobato-Vila: “S’ha acabat el monofiletisme! (o com dividir el gènere Synergus (Hymenoptera: Cynipidae) sense morir en l’intent)”

Al cinquè SEMBIO, celebrat el 9 d’octubre de 2024, vam comptar amb la ponència de la Dra. Irene Lobato-Vila, Conservadora d’Artròpodes del Museu, qui ens va presentar la seva línia de recerca sobre taxonomia i sistemàtica dels inquilins de les vespes de les gales (Hymenoptera: Cynipidae), així com les dificultats que està experimentant per dividir morfològicament el gènere Synergus en nous gèneres atenent els resultats moleculars més recents, segons els quals aquest gènere no seria monofilètic.

Mattia Giacomelli: “Investigating tricky nodes in the animal tree of life with molecular data”

El 13 de novembre de 2024, el Dr. Mattia Giacomelli, postdoc del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia (UB), ens explicà en què consisteix la seva recerca, la qual agrupa les seves dues passions: la biologia i la història. A través de la seva investigació, el Dr. Giacomelli planteja com reconsiderar els nodes complicats de l’arbre de la vida animal mitjançant dades moleculars.

Fernando Martínez-Freiría: “Aplicación de los Sistemas de Información Geográfica (GIS) y los modelos de nicho ecológico (ENM) en estudios biogeográficos. Dos ejemplos en víboras africanas”

El darrer SEMBIO del 2024 va tenir lloc l’11 de desembre on vam comptar amb la presentació del Dr. Fernando Martínez-Freiría del BIOPOLIS/CIBIO, Research Center in Biodiversity and Genetic Resources (Portugal), qui ens va mostrar les múltiples possibilitats que s’obren amb l’aplicació dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i els models de nínxol ecològic en l’estudi biogeogràfic de dos escurçons africans.

Júlia Cazorla Vila: “Vespes amb botes: descobrint el grup dels eupèlmids”

El tret de sortida de les sessions de l’any 2025 el va donar el 15 de gener la Júlia Cazorla Vila, màster en Biodiversitat i candidata a doctorand del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambiental de la Facultat de Biologia (UB), qui ens va presentar la seva línia de recerca al departament: la diversitat i taxonomia dels eupèlmids (Chalcidoidea, Hymenoptera), microhimenòpters amb estil de vida parasitoide i que sovint ataquen gales formades per cinípids, i les dificultats taxonòmiques que planteja aquesta família.

Urtzi Enríquez-Urzelai: “El gran reto de predecir el impacto del cambio climático sobre la biodiversidad”

A la sessió del 12 de febrer de 2025 ens va visitar el Dr. Urtzi Enríquez-Urzelai, de l’Institute of Vertebrate Biology Brno (Txèquia). El Dr. Enríquez-Urzelai ens va endinsar en el sentit de les modelitzacions emprades per mirar d’assolir el gran repte de predir els efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat present i futura.

David Ortiz: “Deciphering the Evolution and Biogeography of Ant Spiders (Zodariidae) through Phylogenomics”

El 19 de març de 2025 vam gaudir de la ponència del Dr. David Ortiz, postdoc del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambiental de la Facultat de Biologia (UB), qui ens va presentar la seva línia d’estudi sobre la biologia evolutiva de les aranyes formiga (Zodariidae) i la petjada que la història ha deixat en el seu genoma, morfologia, fisiologia, ecologia, i distribució.

Carlos López Vaamonde: “An Integrative Approach to Measuring Species Diversity, Biotic Interactions, and High-Throughput Biomonitoring”

Finalment, en el primer aniversari dels SEMBIO ens va acompanyar el Dr. Carlos López Vaamonde, investigador afiliat al INRAE (França), qui ens explicà que, tot i les alarmants previsions de pèrdua de biodiversitat lligades a la sisena extinció massiva que travessa el nostre planeta, actualment només hi ha descrita una petita part de les espècies de la Terra. Davant d’aquesta situació i a la impossibilitat d’assolir aquesta fita a curt termini, el Dr. López Vaamonde proposa adoptar un enfocament integrador que combini morfologia, codis de barres d’ADN, filogenòmica, ecologia i biogeografia per mirar de copsar l’abast d’aquesta diversitat desconeguda.

Amb aquesta darrera sessió, celebrem que els SEMBIO tornen a ser una realitat i un èxit, de manera que esperem poder-los continuar celebrant durant molts més anys.

Finalment, cal destacar que aquestes sessions científiques no serien possibles sense la feina conjunta de diversos departaments del Museu (Manteniment, Activitats, Gestió de públics i Comunicació), fet que fa dels SEMBIO un gran exercici de treball en equip. A tots les persones que hi treballen, moltes gràcies!

Ens trobem al proper SEMBIO!