Aquí, al museu tenim algunes respostes sobre el volcà de nom impronunciable

El volcà Eyjafjallajökull, el més famós i impronunciable d’Europa, ha centrat l’atenció de tot el món en col·lapsar l’espai aeri durant almenys una setmana i afectar a milers de passatgers i esdeveniments. Sens dubte ha estat l’erupció més mediàtica i amb més impacte social dels darrers anys.

Aquest fenòmen natural, aquest episodi geològic que es pot viure en directe ha provocat un munt de preguntes, seccions als diaris, especulacions filosòfiques sobre la rebel·lió de la natura, de si els núvols que tenim a sobre porten o no cendra del volcà, com afectaran aquestes cendres a la contaminació atmosfèrica, ….

Per entendre més aquest episodi geològic hem preguntat als nostres experts del museu. Yael Díaz, responsable de la secció de Petrologia ens ha fet cinc cèntims:

Per tal d’entendre aquest volcà cal respondre unes primeres preguntes:

Com es detecta que un volcà entrarà en erupció?

A pesar que cada volcà te unes característiques pròpies, allò que permet predir una erupció als vulcanòlegs és: l’estudi de les dades històriques i de les erupcions anteriors i el registre i estudi del nombre i magnitud dels terratrèmols associats, de les emanacions de gasos i de les petites deformacions del terreny.

Se sabia que el volcà Eyjafjallajökull tindria una erupció?

Sí, al desembre de 2009 es va començar a detectar activitat sísmica a les immediacions del volcà, que van anar incrementant la seva freqüència amb els dies i mesos posteriors. El 20 de març de 2010 es va donar una petita primera erupció a 8 km del cràter, que va ser el preludi de l’erupció del 14 d’abril de 2010 i que continua a dia d’avui.

Per què ha entrat en erupció el volcà Eyjafjallajökull?

Islàndia és una illa situada sobre la dorsal atlàntica resultat d’un punt calent. Formada fa 16 milions d’anys , es considera d’edat geològica jove. La dorsal atlàntica separa les plaques americana i eurasiàtica i és origen de nou material. Aquesta combinació fa que l’illa sigui extremadament activa tant des del punt de vista vulcanològic com sísmic.

Pot el volcà Eyjafjallajökull fer reacció en cadena i activar altres volcans de l’illa pròximament?

L’última erupció registrada abans de l’actual del volcà Eyjafjallajökull data de 1821. L’erupció de 1821 va continuar de manera intermitent durant dos anys. Al 1923, una erupció més gran es va activar a un volcà proper, el Katla. Es parla que pot haver un lligam entre ambdues erupcions, però això no està del tot provat científicament. Per aquest motiu, la possibilitat que hi pugui haver una altra erupció pròximament com a conseqüència d’aquesta, no és tan evident.

Demà a les 12h a l‘Aula Magna de la Facultat de Geologia de la UB  tindrà lloc la conferència “L’erupció del volcà Eyjafjallajökull: més enllà del gran núvol de cendra”, impartida per Domingo Gimeno (Facultat de Geologia, UB) i José Luis Fernández Turiel (ICTJA-CSIC)per revelar noves incògnites i dades científiques sobre aquesta erupció volcànica.

Podeu adreçar-nos les vostres preguntes a la nostra pàgina del Facebook, des d’on els nostres experts us informaran i contestaran.

3 Comments Add yours

  1. Yael Díaz ha dit:

    Segons el meu punt de vista, sense ser-ne una experta, diria que és per varis factors: la situació geogràfica on es troben, la climatologia d’aquell moment (vents) i en algun cas que l’espai aeri no està tan col·lapsat com a Europa. De totes maneres crec que en erupcions catastròfiques més recents la preocupació més gran no era el prohibir el vol d’avions sinó evitar defuncions. L’última erupció al 1991 del Pinatubo va haver-hi 700 morts i la del 2002 al Nyiragongo en va causar 245.

  2. binissaida ha dit:

    Aquí teniu 2 enllaços interessants:
    Entrevista al C33 a un dels vulcanòlegs més de més prestigi de casa nostra:
    http://www.tv3.cat/videos/2846571
    Web de l’Institut vulcanològic nòrdi amb abundant informació de l’erupció:
    http://www2.norvol.hi.is/page/ies_Eyjafjallajokull_eruption

  3. Carles Curto Milà ha dit:

    Per què erupcions recents (el Pinatubo, per exemple) molt més violentes i en volcans de grans dimensions no han causat els mateixos problemes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *