Nom comú: Voltor negre

Nom científic: Aegypius monachus

Com el podem diferenciar?

En vol, a primer cop d’ull, la silueta d’aquest ocell és fàcil de diferenciar. També sabrem que es tracta d’un voltor per la seva grandària, les seves amples ales  i la seva cua molt curta respecte a d’altres rapinyaires.  Per distingir-lo d’altres espècies de voltors  que tenim a casa nostra ens hem de fixar en la coloració de les plomes, marró fosc molt uniforme a tot el cos en el voltor negre, i molt més clara en la part anterior de l’ala en el voltor comú. Si tenim l’oportunitat de veure’l de prop, aquest rapinyaire no te confusió. A més a més, ens sorprendrà la seva grandària, ja que amb gairebé 3 metres d’envergadura (de punta a punta de l’ala), és l’ocell rapinyaire més gran d’Europa.

Pots trobar més informació de l’espècie (fotos, dibuixos, textos, etc.) a l’Enciclopedia de las Aves de España , l’obra digital més completa dels ocells d’Espanya.

Quants n’hi ha i on es troben?

L’any 2004 es va estimar una població mundial màxima de 10.000 parelles (2.000 a Europa i 8.000 a Àsia). La Península Ibèrica i Els Balcans a Europa, i la Xina i Mongòlia a Àsia, alberguen les principals poblacions. La major part de la població europea viu al territori espanyol, on la seva àrea de nidificació es troba limitada al quadrant sud-oest de la Península i al nord de l’illa de Mallorca. Concretament, en el cens de l’any 2006, es va calcular que hi ha entre 1.845 i 2.440 parelles reproductores repartides en 35 colònies i 5 parelles aïllades, localitzades sobretot al centre-oest de la península, amb l’excepció d’una petita població a Mallorca.

A Catalunya, aquesta espècie mai no hi ha estat present fins fa dos anys, moment en el qual s’introdueix en dos punts del pre-Pirineu català.

Per tant, en l’actualitat a Catalunya podem arribar a veure les 4 espècies de voltors europeus: el voltor negre, el voltor comú, el trencalòs i l’aufrany.

On i com viuen?

El voltor negre és una espècie resident, és a dir, que està present en el seu territori al llarg de tot l’any. Al territori espanyol  les colònies de cria solen situar-se en boscos mediterranis de serres o muntanyes no massa elevades. Acostuma a fer els nius damunt dels arbres de boscos madurs (sobretot d’alzina, alzina surera o pi), amb poca accessibilitat, fugint així de les molèsties i de les influències de l’activitat humana.

El voltor negre s’alimenta fonamentalment de cadàvers d’altres espècies i la immensa majoria de les carronyes que consumeix són de mamífers, entre els quals destaquen les d’ovelles, conills, cérvols, daines, porcs senglars, etc. En els llocs d’alimentació és freqüent observar baralles del voltor negre amb altres rapinyaires carronyaires i còrvids, on  habitualment n’és l’espècie dominant.

Per a reproduir-se el voltor negre realitza la posta (gairebé sempre d’un sol ou) entre mitjans de febrer i finals de març. La incubació dura uns 60 dies on hi col·laboren els dos membres de la parella. El posterior període de desenvolupament del poll al niu varia entre 95 i 120 dies. Es pot dir que el període reproductor complet és molt llarg, ja que dura uns nou mesos. Durant aquest mes de juliol els polls es troben aproximadament a la meitat del seu trajecte per a convertir-se en adults.

Està en perill?

A escala mundial, el voltor negre està considerat com “Gairebé Amenaçat”, degut al declivi que ha sofert en l’últim segle en la majoria dels països on es troba. A Europa es considera com a espècie “Rara” i a Espanya es classifica com a “Vulnerable” en l’últim Llibre Vermell de les Aus d’Espanya. Malgrat ser una espècie molt escassa i amenaçada amb menys de 200 parelles a l’estat Espanyol durant els anys setanta, la seva població s’ha multiplicat per deu, arribant a superar les 2.000 parelles en l’actualitat.

Això no vol dir que el voltor negre estigui segur, ja que les seves poblacions encara estan amenaçades. Algunes amenaces, com el verí, segueixen causant massa morts, i d’altres, com la reducció de les seves fonts d’aliment, semblen estar incidint amb major importància en els seus individus en els darrers anys. Aquests problemes són comuns a altres espècies de rapinyaires que s’alimenten d’animals morts o les seves restes com el voltor comú, aufrany, trencalòs, milans i, en certs casos i temporades de l’any, l’àguila daurada i l’àguila imperial.

Per tot això SEO / BirdLife ha triat el voltor negre com au de l’any 2010, per posar de manifest les amenaces que aquesta i altres espècies de rapinyaires carronyaires pateixen, la limitació que suposa per les seves poblacions i les mesures i el treball a realitzar entre tots els sectors implicats per tal que aquests factors d’amenaça desapareguin.

Més informació sobre l’ocell de l’any 2010