Les orenetes

Olga Boet, tècnic del departament de cordats del Museu

A l’estiu les orenetes migren a les nostres terres i no paren de treballar!

Hirundo rustica. Foto de Bambo, extreta de Flickr:http://www.flickr.com/photos/bambolia/4793586283/

Si el mes passat vam parlar de mosquits i de les seves picades, aquest mes parlem d’un dels més coneguts depredadors de mosquits: les orenetes. Aquests ocells que voleien àgilment pel cel anuncien cada primavera l’arribada del bon temps i són grans depredadors dels insectes voladors. Aquesta arma eficaç contra les picades de mosquit és molt més barata i sana que qualsevol insecticida.

Hirundo rustica. Foto de Jörg Hempel. http://www.flickr.com/photos/joerghempel/4236406239/sizes/s/in/photostream/
Delichon urbica. Foto de Valter Jacinto. http://www.flickr.com/photos/joerghempel/4236406239/sizes/s/in/photostream/

Hi ha varies espècies d’orenetes, però les més conegudes són l’oreneta vulgar, Hirundo rustica, i l’oreneta cuablanca, Delichon urbica. Són animals gregaris i venen des d’Àfrica per aparellar-se i criar, tot buscant un bon clima, molt d’aliment i un lloc adient per fer el niu. Som molts qui coneixem el niu d’aquestes aus tan familiars, ja que sovint el fan aprofitant estructures de les cases i això vol dir que podem tenir una família d’orenetes convivint amb la nostra pròpia.

El niu en forma de bol el fan amb boletes d’una barreja de sorra humida i saliva que elaboren mentre les transporten del lloc d’origen fins al niu. És una feinada! Les orenetes vulgars poden arribar a fer més de 1000 viatges per acabar un niu. Dediquen el matí a les tasques de construcció i la tarda per alimentar-se. Així, a mesura que van construint amb el fang humit, aquest es va assecant diàriament, i això permet suportar el pes de les noves capes humides que es posaran al damunt.

Quan han acabat el niu, comença la tasca de pondre i covar els ous, que normalment són entre 3 i 7. Aquesta és una feina relaxada si la comparem amb les anades i vingudes que fan els pares per alimentar els polls ja nascuts que els demanen constantment aliment. Per sort, les orenetes són excel·lents caçadors aeris gràcies al seu vol ràpid i àgil.

La feina de reproduir-se i tenir cura de la descendència és molt cansada i estressant. Però les orenetes, que són molt treballadores, no en tenen prou, i cada parella es reprodueix dues vegades durant la mateixa estació.

A finals d’estiu ja es preparen pel llarg viatge de retorn cap a terres més càlides, fins al centre o sud d’Àfrica. Aquests dies podem veure estols d’orenetes, sovint d’espècies diferents, volant cap al sud. Al capvespre s’agrupen en escandalosos estols mentre fan les darreres captures del dia i cerquen resguard per passar la nit. De vegades els grups són molt nombrosos i costa trobar lloc per totes, així que s’amaguen una i altra vegada entre la vegetació, on s’apilen una al costat de l’altra.

Si tenim la sort d’observar un d’aquestes estols vora d’un riu amb vegetació abundant als marges, com ara una salzeda, veurem com de sobte, tot l’estol baixa i s’amaga entre la bardissa; quasi es fa un instant de silenci però és ràpidament interromput pels aguts xiscles de les orenetes mentre surten esverades cel amunt, fan un parell de passades i baixen altre cop a buscar el seu refugi entre la vegetació. Poden repetir aquest ritual unes quantes vegades, fins que, d’una manera o altre, un cop la foscor domina, les orenetes romanen en silenci en el seu refugi nocturn.

El fet que les orenetes visquin tan a prop nostre durant la seva època de reproducció fa que sigui ben fàcil gaudir de la seva presència, i fins i tot poder observar-les i estudiar-les. Alhora també fa que pateixin directament les accions vandàliques d’algunes persones poc respectuoses, algunes d’elles es justifiquen amb l’argument que embruten massa amb els seus excrements (com si nosaltres no embrutéssim amb els nostres!). Així trobem que hi ha gent que trenca els nius d’aquestes aus. Les orenetes també tenen altres dificultats per trobar un lloc on fer el niu; necessiten que hi hagi un lloc relativament a prop on cercar la sorra i l’aigua, els material necessaris per la construcció. A més, un lloc adient on construir el niu, que s’aguanti. Cada vegada més, les modernes construccions ofereixen menys possibilitats. A tot això cal afegir l’efecte del canvi climàtic, que en cada espècie pot ser ben diferent.

Actualment hi ha en marxa un projecte de seguiment dels nius de l’oreneta cuablanca en pobles i ciutats, dut a terme per l’Institut Català d’Ornitologia. Aquest estudi està pensat per fer participar a tot aquell ciutadà interessat i amb ganes de col·laborar. Fins i tot és apte per fer-lo amb família. Si en voleu saber més, consulteu www.orenetes.cat

I sentir-les:

http://ibc.lynxeds.com/sound/barn-swallow-hirundo-rustica/early-morning-song-barn-swallow
http://bergueda.com/index.php?op=130&id=4488

2 Comments

  1. Montserrat Cervera ha dit:

    Hola,
    Jo voldria saber quan és que canten les orenetes ? vull dir si canten quan està núvol ? o si canten com a defensa de les cries ?
    Moltes gràcies per la resposta
    Montserrat

    1. Cristi ha dit:

      Hola Montserrat,
      Les orenetes canten en època de reproducció, a la primavera, poden cantar en vol o molt sovint posades, per exemple, sobre un cable travessant un carrer.
      En general els ocells no canten per defensar les cries, mes aviat el cant està relacionat amb al defensa del territori i en la formació de la parella i, molt important, en el manteniment de la parella, reforçant els vincles.
      En principi si fa sol o núvol no ha de tenir importància, sempre que el temps no sigui molt dolent, de tempesta, o baixes temperatures.
      Eloisa Matheu

Comments are closed.