La Sagrada Família és un dels edificis més emblemàtics de la nostra ciutat i últimament ha estat el centre de moltes mirades degut a la visita del Papa Benet XVI. En la seva edificació s’han utilitzat materials geològics de construcció molt variats i de diferents procedències.

La roca més utilitzada es coneix com a Pedra de Montjuïc, un gres de gran duresa i bona conservació que s’extreia històricament d’aquesta muntanya de la ciutat. Aquesta roca va ser molt utilitzada durant el modernisme a Barcelona, però també en d’altres construccions de la ciutat des de les restes romanes, el Casc Antic, la Ciutadella o l’Eixample.

Altres roques sedimentàries també són presents en l’obra. S’han utilitzat carbonats de Calafell i de la Floresta, i travertins de la localitat italiana de Tivoli. Aquestes roques són fàcils de treballar i han servit per a fer diferents parts ornamentals del temple.

Per construir parts estructurals de la Sagrada Família s’han emprat també roques ígnies i metamòrfiques. Per exemple, s’han utilitzat marbres de Macael d’Almeria, granits de la Serralada Litoral i de la regió francesa de Tarn, basalts de Castellfollit de la Roca i de Bagnoregio a Itàlia i pòrfirs vermells d’Iran. Aquests materials ornamentals s’han utilitzat en parts visibles de l’edifici, com és el cas d’algunes columnes de la nau central.

Al museu tenim un fragment del pòrfir vermell d’Iran, que el mostrem a continuació:

Per a més informació sobre aquest tema podeu consultar el treball “Les roques del Temple de la Sagrada Família. Un itinerari petrogràfic a través dels seus elements arquitectònics i ornamentals” per Alícia Masriera.