Estem ja en l’espring final dels preparatius per l’obertura d’una nova seu. Queden 11 dies per la inauguració del Museu Blau a l’edifici Fòrum.
Ens acostem a la directora del Museu, Anna Omedes, per què ens pugui avançar i respondre a algunes de les principals inquietuds que molts de vosaltres teniu, així com preguntes sobre el futur del Museu.
Per què aquest canvi?
El Museu ha canviat molt en els darrers anys i ara agrupa una sèrie d’institucions municipals dedicades a les ciències naturals. El nou Museu resultant necessita redefinir-se i mostrar-se en tota la seva extensió i transversalitat. En el recorregut cap a convertir-se en el Museu capçalera del futur Museu Nacional de Ciències Naturals requereix fer una sèrie de canvis que li permetin avançar i potenciar els seus recursos.
Per què s’ha escollit l’edifici Fòrum per allotjar aquesta nova seu?
L’edifici Fòrum va ser pensat per posar-hi exposicions. Una vegada adaptat a les necessitats específiques del Museu, l’edifici del Fòrum s’ha convertit en una nova cara pública del Museu, preparada especialment per a aquest ús.
Què hi trobarem de nou al Museu Blau?
L’exposició de referència del Museu: «Planeta Vida» i, a partir del 2012, exposicions temporals. A més a més, al Museu Blau trobareu una mediateca, el Niu de Ciència dissenyada per a nens d’1 a 6 anys, petites exposicions de lliure accés al vestíbul i moltes activitats a l’entorn de les ciències naturals.
Serà molt diferent respecte a les exposicions permanents dels edificis de Geologia i Zoologia?
Al Museu Blau conflueixen el museu tradicional de Ciències Naturals que ensenya les seves col·leccions i els nous equipaments que presenten una visió de conjunt de la natura que integra totes les disciplines de les ciències naturals. A més a més de mostrar minerals, roques, fòssils i animals, l’exposició ens permetrà veure microbis, fongs i algues.
Té un discurs museogràfic totalment renovat i amb els més moderns recursos interactius i audiovisuals. Aquestes tècniques museogràfiques permetran, a més a més, anar actualitzant i ampliant els diversos espais expositius per mostrar més àmpliament al visitant els conceptes biològics i geològics de cada àmbit, a més de proporcionar-li eines per triar el grau de profunditat al qual vol arribar en cada tema.
Què hi trobarà el visitant, en la nova exposició de referència «Planeta Vida»?
L’exposició de referència del Museu, «Planeta Vida», ocupa uns 3.000 m2 i està formada per tres parts molt diferenciades: ‘La Terra avui’, que s’obre el 27 de març juntament amb l’equipament, i ‘La biografia de la Terra’ i ‘Els laboratoris de la vida’, que es podran veure a partir del mes de juny. A ‘La Terra avui’ es mostren i expliquen minerals, roques, fòssils, microbis, fongs, algues, plantes i animals.
Quines peces hi destacaries?
De fet destacaria moltes de peces i de mostres exposades, però primer de tot vull ressaltar la gran tasca de preparació, documentació i restauració que s’ha dut a terme en aquests últims mesos, per tal de poder posar a punt les més de 4.000 peces que componen l’espai expositiu de “la Terra avui”. Els preparadors han preparat i muntat animals en moviment (llebre, gasela, lleó, pelicà menjant) i esquelets de molta complexitat com ara primats, peixos, etc. Vull esmentar especialment el muntatge de l’esquelet d’un rinoceront blanc provinent del Zoo de Barcelona, que va ser preparat al Museu i muntat per una empresa especialitzada.
A més a més, aquest nou espai permetrà ensenyar de manera conjunta, per primera vegada peces i espècimens de les col·leccions, petits tresors amagats s en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica. Per exemple, es podrà veure la Barita amb Galena, que va arribar al Museu amb les col·leccions de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1925) i que es va salvar d’un bombardeig durant la Guerra Civil; com a peces paleontològiques destacaria unes mostres fossilitzades d’esquelets d’arqueociats (els antecessors de les esponges), d’uns 530 milions d’anys, i un tronc fòssil d’uns 350 milions d’anys de 2,25m d’alçària, el més gran de la seva classe muntat a Espanya, que va ser trobat l’any 1909 per Josep Colomines, recol·lector del Museu Martorell de Barcelona.
Pel que fa a l’àmbit de la botànica, destacaria una de les plantes amb llavors, de les més primitives que es coneixen, l’Encephalartos transvenosus, que ens il·lustra molt bé com eren els boscos arcaics que cobrien la terra fa molts milions d’anys, fins i tot anteriors a l’era dels dinosaures.
Tampoc em vull descuidar d’altres protagonistes de les nostres col·leccions zoològiques com l’escarabat cavernícola Ildobates neboti, fòssil vivent i espècie icona de la bioespeleologia, així com les valuoses mostres de cargols del gènere Achatinella, provinents del conjunt de les col·leccions reunides al Museu entre el final del segle XIX i el començament del XX i que són un bon exemple per explicar conceptes de pèrdua de biodiversitat.
Les algues, els fongs i el microbis també són destacables, ja que fins ara no havien tingut representació en les exposicions del Museu. Pel que fa als fongs, s’han preparat bolets liofilitzats, rèpliques en ceràmica i mostres de llevats i floridures que ens mostren la diversitat de bolets de Catalunya.
També s’han creat colònies de microbis estabilitzades que mostraran la gran diversitat d’aquests microorganismes i s’ha recol·lectat una mostra representativa d’algues, entre les quals en destaca el gènere Laminaria.
Finalment, voldria destacar una de les últimes adquisicions del Museu, el Prognatodon, un mosasauri (rèptil marí carnívor) d’11 m de llargària i una de les dues úniques rèpliques que hi ha al món d’un exemplar trobat recentment a Colorado (Estats Units). També podreu veure un fragment de meteorit (de 40x45x40 cm i 58,5 kg) caigut a Campo de Cielo, Argentina, fa entre 4.000 i 6.000 anys, que es posarà a l’abast del públic i es podrà tocar.
Hi seran totes les col·leccions del Museu? Com es mostraran?
No, el Museu té grans col·leccions d’estudi que no son aptes per a ser mostrades. Per cada peça que ensenyen en tenim uns 5.000 guardades. Les col·leccions que presentem estaran en vitrines tractades de manera que cada una d’elles sigui protagonista, ja que entre totes ens expliquen multitud d’històries sobre el nostre entorn natural.
Quin és el futur dels edificis de Geologia i Zoologia?
Al Castell dels Tres Dragons (antic edifici de zoologia) les col·leccions de geologia se sumaran a les ja presents de zoologia per ocupar nous espais condicionats per conservar els fons científics i els equipaments i serveis necessaris per preservar, documentar i estudiar aquest ric patrimoni. També se situaran aquí la fonoteca Natura Sonora, el centre de documentació i la biblioteca especialitzada. En aquest centre, que acollirà investigadors i doctorands, es continuaran duent a terme els projectes de recerca del Museu i es seguirà oferint el servei habitual de consulta de les col·leccions, sigui per part de científics professionals, tècnics en gestió ambiental o naturalistes.
El Museu Martorell (antic Edifici de Geologia) allotjarà una exposició sobre la història de la cultura científica de la ciutat que veurà la llum en un futur proper.
Pel que fa al Jardí Botànic i l’Institut Botànic (centre mixt Ajuntament de Barcelona-CSIC) continuen sent els centres de referència de la conservació de la flora mediterrània i continuen amb el seu programa d’activitats públiques i exposicions habitual. A aquests dos centres cal sumar el Jardí Botànic Històric, que recentment ha reobert les instal·lacions a la visita pública.