Ens acostem a parlar amb Juanjo Pardo, jardiner i responsable de la cura dels bonsais del Jardí Botànic, perquè ens avanci quins exemplars podrem veure i admirar com són i sobretot perquè ens desvetlli els secrets d’aquest art tan mil·lenari.

–       Fa molt temps que et dediques a l’art del Bonsai? Exigeix una formació específica?

Ja fa més de quinze anys que treballo amb arbres bonsai i vint anys com a jardiner. El fet de treballar al món de la jardineria va fer que conegués bé els diferents tipus d´arbres, però això no fa que puguis treballar els bonsais si no coneixes les tècniques específiques, que són molt diferents a les utilitzades en l’horticultura tradicional. Per fer cinc cèntims: el tractament de les arrels, les podes, l´adobat, totes elles tenen la finalitat d’aconseguir que el arbres bonsai creixin i estiguin sans. Així que he aplicat més tècniques de bonsai a la jardineria que  no pas al revés.
Recomanaria a qualsevol persona que es vulgui introduir al món del bonsai que es dirigís a les escoles de bonsai i que fes servir també el coneixement de les associacions d’aquest art que tingui més properes.

–       Ens podries explicar què són els bonsai? Són arbres naturals o “arbres domesticats?

L´origen del bonsai són els arbres naturals. Amb el temps aquests arbres s´han “normalitzat” , és a dir, els japonesos han creat normes per a la seva formació i diferents estils en els quals es poden formar de diverses maneres com: recte formal, cascada, batut pel vent, varis troncs, bosc, etc.
La pregunta de què és bonsai per mi sempre ha estat molt difícil de contestar: passió i sacrifici, bellesa natural dels arbres, cultiu i formació, la relació de necessitar-se el cuidador i l´arbre, créixer junts durant 10, 15, 20 anys, veient-te cada dia treballant junts per assolir un final en el perfeccionament que mai arriba…Bonsai és paisatge i sentiment, respecte i eliminació de tot allò que pertorba els nostres sentiments per poder contemplar un arbre, que té darrera seu una història de molt anys i alguns d’ells moltes vides i generacions.

–       Es pot educar un arbre? Com?

Les tècniques de poda, enfilferrat i trasplantament fan que aconseguim mantenir l’arbre dins d´una safata durant molts i molts anys, però al final allò que acaba sent educat és la persona que treballa l´arbre.

–       Per tant, si no poden tenir un creixement lliure, es pot considerar que no són naturals?

És cert que els arbres necessiten créixer lliurement, però s´aprofita aquest creixement per caminar en una direcció. Els arbres després d´uns anys de treball, es deixen créixer tranquils per a que puguin descansar. Més tard, es segueix treballant amb ells.

La naturalitat és l’expressió màxima del bonsai. El Jardí Botànic de Barcelona, va organitzar una exposició el mes de maig passat, on la seva temàtica eren els boscos. Recordo que moltes de les persones que van poder assistir-hi tenien la sensació que si es poguessin empetitir passejarien per aquells boscos.

–    Quins exemplars formen part d’aquesta mostra que s’exposa actualment?

Oliveres, roures, pins, figueres, oms, magraners i moltes altres espècies mediterrànies, tanmateix espècies japoneses. Recomanaria a tots que hi vinguéssiu, us sorprendrà molt.

–       Per què es considera una activitat artística l’art del bonsai?

Pel fet de que no només és saber com cultivar un arbre, si no que és necessària la capacitat de poder formar (donar forma) amb tres dimensions, utilitzant els espais que formen les branques per poder donar volums. Es podria dir que és com fer escultures.