El primer fòssil d’aquest pingüí va ser trobat l’any 1977 i no ha estat fins ara que l’equip de paleontòlegs de la Universitat de Otago (Nova Zelanda) juntament amb científics de la Universitat de North Carolina (Estats Units) han aconseguit acabar-ne la reconstrucció.

La importància d’aquest pingüí rau en la forma del seu cos: més alt i prim (1,25 m, uns 30 cm més alt que l’actual pingüí emperador) i el bec i les aletes també són més allargades (si es reconstruís el pingüí extrapolant la mida de les aletes el resultat final seria un pingüí de 1,80 m), però els peus i les cames són tan rabassudes com les dels pingüins actuals.

Aquesta forma més allargada juntament amb les aletes facilitarien la seva immersió, d’aquí el seu nom Kairuku que en maorí vol dir “bussejador que torna amb menjar”.

Segons els investigadors que varen fer pública aquesta troballa al Journal of Vertebrate Paleontology, es tracta del pingüí més alt de les cinc espècies conegudes que vivien a Nova Zelanda durant l’Oligocè.

Si seguiu aquest link veureu una imatge creada per científics de la Universitat de Otago del pingüí kairuku on es veu ben clar que la seva forma corporal es ben diferent a la de tots els pingüins actuals coneguts.

Font de l’article: Newsroom of the NCSU (North Carolina State University)