De les, aproximadament, 5300 espècies de minerals conegudes, cap d’elles havia estat, fins ara, definida formalment a partir de mostres trobades a Catalunya. Aquesta desafortunada estadística ha estat oficialment trencada fa uns mesos per un equip d’investigadors liderat pel mineralogista Joan Abella, el Dr. Joan Viñals de la Universitat de Barcelona i el Dr. Jordi Ibáñez-Insa i Josep Elvira de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC).
El mineral, que s’ha denominat abellaïta en honor al seu principal descobridor, en Joan Abella, és un hidroxilcarbonat de plom i sodi amb fórmula NaPb2(CO3)2(OH) i ha estat trobat a la Mina Eureka, situada al poble de Castell-Estaó, La Torre de Cabdella, Lleida.
Els primers treballs per definir l’abellaïta van iniciar-se el 2012, però no va ser fins a finals del 2015 quan una comissió d’experts de la International Mineralogical Association (IMA) va estudiar la proposta i va comunicar l’acceptació de l’abellaïta com una nova espècie mineral.
En els propers mesos, es publicaran els resultats i dades obtingudes durant la caracterització de l’abellaïta, tot i que el comunicat oficial d’acceptació de la nova espècie ja ha estat publicat aquest mateix mes de febrer a la revista Mineralogical Magazine (Ibañez-Insa et al., 2016).
Seguint el protocol establert per la IMA, el passat 15 de desembre, el material tipus es va dipositar a la col·lecció de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MGB-26350) on està disponible com a material de referència.
Referència:
Ibáñez-Insa, J., Elvira, J.J., Oriols, N., Llovet, X., Viñals, J. (2016) Abellaite, IMA 2014-111. CNMNC Newsletter No. 29, February 2016, page 200. Mineralogical Magazine: 80: 199–205.