Les investigacions sobre variabilitats taxonòmiques, distribució geogràfica o la selecció d’hàbitat atreuen l’interès per a les col·leccions dels  museus de ciències naturals. Les raons per explotar el gran magatzem de mostres materials i d’informació representat pels museus es poden ampliar a arguments anatòmics, morfològics, ambientals, climàtics, també forenses i un llarg etcètera.

La consulta al mosaic constituït per la suma de mostres de col·leccions proporciona una base molt rellevant per explorar tendències, crear hipòtesis i girar el rellotge enrere, per descobrir episodis passats irrepetibles.

Aquest interès s’ha manifestat sempre, però les formes d’adquirir el coneixement conservat als museus ha canviat. Fins abans d’acabar el segle XX l’investigador adreçava cartes, sí cartes en paper i sobre franquejat, als responsables dels museus dels quals creia que en podria obtenir informació interessant. Un pas previ i laboriós consistia en aconseguir precisament les adreces i eventualment els noms de qui li podria contestar. Els llibres amb inventaris de museus i els seus contactes esdevenien una eina indispensable en una vida pre-Internet. La roda de cartes provocava respostes, algunes molt concretes però d’altres expressaven dubtes que calia resoldre amb alguna carta més. Amb totes les respostes l’investigador filtrava possibilitats, de manera que demanava dades d’uns museus, en altres requeria potser algun préstec, pels més interessants podria programar la visita. Aquest laboriós procés era el preàmbul necessari per aprofitar el valor científic acumulat als museus.

Avui dia les coses han canviat molt. Els museus hem après a donar valor a les dades de les col·leccions de ciències naturals i viure intensament l’edat de la informació i la comunicació que mou el món. Els museus de ciències naturals ens hem implicat totalment en circular per les autopistes de la informació de forma molt constructiva. Aquella voluntat permanent de veure els museus com un conjunt agregat de dades s’ha interpretat en forma d’estacions de servei on els usuaris potencials de dades poden trobar una finestra única per llençar-hi consultes a tots els museus, d’alguns potser n’ignoraven la seva existència, i rebre una suma de llistes de dades sota una estructura que les fa ja disponibles a l’anàlisi.

Les hores escrivint cartes i esperant respostes que ocupaven els nostres recents antecessors en la investigació, es poden resumir ara en pocs segons de consulta a plataformes web. D’aquí expressions que fan fortuna en l’actualitat com big data o data centered research. Aquesta és la cara de l’èxit en l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Tanmateix, hem de recordar el paper indispensable de les institucions que proveeixen la informació, els museus de ciències naturals entre altres en l’àmbit de la biodiversitat. Les metodologies de gestió de les dades, o sigui l’estructuració segons models estàndards, referència a vocabularis reconeguts pels usuaris, la depuració d’errors suposen una gran inversió de temps i recursos que s’hi aboquen per dinamitzar i fer visibles els fons de dades continguts materialment a les col·leccions de museus.

La plataforma GBIF, Global Biodiversity Information Facility, s’ha erigit amb l’espai d’agregació de dades de biodiversitat més inclusiu del món. Més de mil institucions rendeixen quasi mil milions de registres de dades. Tot a la distància de pocs clics.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és una de les institucions que contribueix a GBIF per dues vies. La primera en posar-se a la pràctica va ser la publicació de les dades de les col·leccions pròpies. Però han continuat nous models de participació. Per exemple establir convenis de col·laboració amb altres museus per donar suport a la seva pròpia publicació de dades de col·leccions. Així ha estat el cas del Museu Valencià d’Història Natural fruit d’un acord de col·laboració que ha significat també compartir espais web propis, com Taxo&map, que complementen la visió universal de GBIF.

L’esperit de col·laboració amb altres fonts d’informació va impulsar la publicació al museu d’una revista científica en format exclusivament electrònic, Arxius de Miscel·lània Zoològica, que té l’objectiu declarat de ser un transmissor de dades rigoroses i validades de biodiversitat en formats idonis per a una ràpida i segura reutilització per part de persones que les puguin incloure en el seu projecte de recerca. Qui escriu els articles publicats a AMZ ja no té necessàriament res a veure amb el museu, de manera que la revista és un suport directe a la difusió de dades de biodiversitat fent de portaveu de l’activitat d’altres centres de recerca.

El doble objectiu de fer aflorar dades de biodiversitat i de formalitzar-ho amb recursos tecnològics ideats per transmetre informació entre ordinadors, rapidesa i reducció d’errors de transcripció, pren forma amb una utilitat desenvolupada per GBIF, els coneguts com a data paper o article de dades. Amb aquesta aplicació es produeix un article amb text estructurat per a la lectura que inclou les metadades de la recerca, al temps que s’elabora una taula que segueix els estàndards recomanats per GBIF. El resultat és doble, tal i com s’esperava: un article que es publica a la revista AMZ i una taula que es pot descarregar directament i que queda agregada a l’immens fons de GBIF.

El MCNB és còmplice actiu de GBIF i d’altres plataformes de compartir dades com VertNet. La informació de les col·leccions del museu està a l’abast de tot el món.