L’11 de febrer passat, es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència, amb l’objectiu d’aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa de les dones i les nenes en l’àmbit de la ciència i assolir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes. És una bona notícia, perquè reconeix que hi ha un problema en l’àmbit de la ciència i la tecnologia i proposa una sèrie d’accions per animar les nenes, les joves i les dones a seguir carreres d’aquestes àrees. Però, al mateix temps, és una mala notícia perquè demostra que encara estem lluny d’aconseguir la igualtat.
Hi ha molts estereotips que desanimen les nenes i les adolescents a l’hora de triar els estudis. Suggerir que el talent necessari per dedicar-se a la ciència és masculí pot dur a rendir pitjor en un examen o, fins i tot, a deixar de banda un determinat tipus d’estudis superiors. La presència de dones matriculades a carreres científiques ha augmentat, tot i que en menor mesura a les enginyeries i les tecnologies. Però també és cert que, tenint en compte el percentatge de dones que, des de fa anys, han anat superant les diferents fases universitàries –graus, doctorats i postdoctorats–, els seu nombre hauria d’haver augmentat als llocs d’alt nivell.
El camí passa necessàriament per l’educació des d’edats primerenques. Una educació en igualtat que valori les nenes i els nens de la mateixa manera, que eviti els estereotips, que mostri models femenins dins la ciència –pioneres o científiques actuals–, dones properes que mostrin el seu treball i la importància de la ciència en l’avanç de la societat. La ciència hi perd molt excloent les dones.
Les dones que treballem al museu som el millor exemple de que la nostra presència no només és necessària, es també enriquidora i demostra que tots, homes i dones, tenim les mateixes capacitats per participar de la ciència.