Amador Viñolas i Saborit (1945-2025): 50 anys de col·laboració amb el Museu

Equip Col·lecció d'Artròpodes del Museu

El passat 2 de març, el naturalisme català va perdre el gran entomòleg Amador Viñolas als 79 anys. Enginyer de formació i naturalista per vocació, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha perdut un dels seus grans col·laboradors. La seva intensa dedicació i gran passió per l’entomologia el van convertir en un dels grans coneixedors del comportament i classificació dels coleòpters del nostre país. La seva capacitat taxonòmica global feia que tant estudiants com investigadors d’arreu li demanessin ajuda per completar les seves tesis o treballs de recerca.

Amador Viñolas va començar a introduir-se en el món dels coleòpters de la mà del Dr. Francesc Español, director del Museu de Zoologia i un referent mundial de l’entomologia amb qui establí una estreta relació tant científica com d’amistat. L’any 1981 va publicar els seus primers treballs entomològics, dos com a coautor del Dr. Español i el seu primer treball en solitari. Durant aquesta època, va tenir la possibilitat de col·laborar amb grans entomòlegs ibèrics com Joan Vives, Antonio Cobos, Jacques Nègre o Joaquim Mateu, entre d’altres.

D’esquerra a dreta: Oleguer Escolà (darrera), Josep Joaquim Pérez de Gregorio, Tomàs Yélamos (darrera), Albert Masó, Ignacio Romañá (darrera), Amadeu Gavaldà, Amador Viñolas i Francesc Español. Foto procedent del fons fotogràfic de l’Albert Masó

Amador Viñolas va participar en els primers catàlegs de fauna, concretament de coleòpters, del diversos parcs naturals del nostre país: dos del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, un d’ells amb el Dr. Terrades (1986) i l’altre amb Joaquin Soler i Josep Muñoz i Batet (2024); un del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb el Dr. Español (1992); un del Parc Natural del Cadí-Moixeró amb Josep Muñoz i Batet i Joan Bentanachs (2014); i un del Parc Natural de la Serra de Montserrat amb Josep Muñoz i Batet, Eduard Piera i Jordi Calaf (2023).

Entre les moltes tasques realitzades com a col·laborador del Museu des dels anys 80 fins ara, destaca l’ordenació i documentació de la col·lecció Ptinidae del Dr. Español, i l’ordenació i documentació de tots els tipus de coleòpters dipositats al Museu, tasca titànica que el dugué a revisar més de 3400 espècimens tipus. També va començar a estudiar la família de coleòpters Tenebrionidae de l’àmbit ibèric, centrant-se després en l’estudi d’organismes saproxílics i de la família Ptinidae a nivell mundial, tasca que desenvolupà fins fa ben poc.

Amador Viñolas, es diu ràpid, va publicar més de 250 treballs d’entomologia (incloent-hi llibres, monografies i notes) en solitari o en col·laboració amb altres autors. En total, va descriure 11 gèneres/subgèneres i 100 espècies/subespècies d’àmbit mundial, però especialment de les regions paleàrtica, neotropical, i oriental. Aquesta dedicació i la seva valuosa aportació al coneixement de la fauna de Catalunya li van ser mereixedor de rebre el reconeixement com a soci d’honor de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) el 2023, entitat amb què va col·laborar durant dècades, on alhora fou coeditor, maquetador i compaginador de les publicacions periòdiques de la ICHN.

Les seves col·laboracions i participacions en projectes d’altres investigadors van ser tant nombroses que difícilment les podrem anomenar totes. Per posar alguns exemples, l’Amador va col·laborar amb la Universitat d’Alacant en l’estudi de coleòpters saproxílics, i va determinar coleòpters del Parc Nacional de Cabañeros (Ciudad Real), de la Reserva de Campanarios de Azaba i zones properes (Salamanca), del Parc Natural de la Font Roja (Alacant) i del Parc Natural de la Serra d’Espadà (Castelló). També va rebre subvencions de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per fer diversos estudis de la fauna coleopterològica, com és el cas del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac (dos anys), del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny (tres anys), del Parc Natural del Cadí- Moixeró (quinze anys), així com estudis puntuals al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, al Montsant, als Ports i l’Albera, entre molts altres. També va treballar amb el Govern de les Illes Balears per realitzar un projecte destinat a la conservació d’una espècie de Tenebrionidae, Akis bremari Ardoin, 1979, endèmic de l’illa de Formentera, i amb la Unió Europea per l’elaboració dels llibres vermells sobre coleòpters saproxílics d’Europa i de la regió mediterrània. En relació a aquest darrer punt, també destaca la seva participació en la confecció de nombroses fitxes, en l’elaboració de l’Atlas y Libro Rojo de los Invertebrados de España (espècies vulnerables) i en la confecció del llistat d’espècies protegides de Catalunya.

Des del Museu de Ciències Naturals de Barcelona volem lloar la seva gran dedicació i passió en els 50 anys de col·laboració en l’estudi dels escarabats, agraint-li, de tot cor, la inestimable tasca feta per nodrir i posar en valor la col·lecció de coleòpters del Museu. Per nosaltres, ha estat un mestre, un guia científic i un bon amic.

 

Amador, ja et trobem a faltar.