L’Occident de Mèxic és un territori privilegiat per la gran biodiversitat i la complexa orografia que presenta. Inclou diversos hàbitats prioritaris per a la conservació al continent americà, alguns dels quals es troben en greu perill de desaparèixer.

El Museu acaba d’editar un nou volum de les Monografies del Museu de Ciències Naturals, una de les cinc publicacions científiques dirigides a la comunitat científica i naturalista, amb l’objectiu de transmetre els últims coneixements i avenços científics.

Aquest nou volum titulat: Paseriformes del Occidente de México: morfometría, datación y sexado, de S. Guallar, E. Santana, S. Contreras, H. Verdugo i A. Gallés, constitueix una fita en l’estudi dels ocells de l’Occident de Mèxic i del país en general. Conté informació detallada i rigorosa sobre patrons i processos de la morfologia externa i el cicle vital de 76 espècies presents en aquesta regió, tant residents com migratòries, i proporciona guies per identificar-los, datar-los i sexar-los correctament. Aquesta informació és virtualment nova per a la majoria de les 41 espècies residents, particularment algunes d’endèmiques com Vireo brevipennis o Piranga erythrocephala.

Aquesta obra es divideix en tres parts: la primera és de caràcter introductori i metodològic, la segona exposa els resultats generals obtinguts i tracta aspectes geomorfològics i autoecològics de les espècies, mentre que la part final presenta les fitxes de les espècies estudiades.

Aquest volum ha estat possible gràcies a la col·laboració transatlàntica entre ornitòlegs del Centro Universitario de la Costa Sur (CUCSUR-UDG,  Mèxic) i l’Institut Català d’Ornitologia (ICO, Catalunya).

Podeu accedir a informació detallada dels capítols del llibre adreçant-vos directament al volum 5 de les Monografies.