Pot semblar mentida, però fa uns quants milions d’anys, a Catalunya, com a la resta del món, hi habitava fauna i flora que poc té a veure amb la què avui en dia ens podríem trobar. Tot i que, evidentment, en són els avantpassats. L’Oligocè, un època geològica que dóna nom al període de temps comprés entre fa 34 i 23 milions d’anys, n’és un exemple clar.

Sense haver d’anar molt lluny, en els sediments oligocens del Talladell, a prop de Tàrrega, hi ha un dels jaciments que els paleontòlegs anomenem clàssics: la cantera Fàbregues, també coneguda com “la Pedrera del Ramon”.  Aquesta cantera va ser descoberta a finals del s.XIX per en Francesc Clua, el qual va recol·lectar la peça que tot seguit us mostrem. Sembla ser que en Josep Maria Vidal en va descobrir el seu valor paleontològic poc abans del s. XX.

El fòssil que aquest mes us presentem correspon a un aligator extinct que es coneix amb el nom de Dyplocinodon muelleri. Denominació que ha anat canviant a mesura que avançaven els coneixements en paleontologia. Aquests aligators de Tàrrega eren coneguts amb el nom d’Hispanochampsa muelleri, però l’any 2006 els paleontòlegs Pablo Piras i Angela Buscalioni van comparar les restes d’aligators d’aquest jaciment amb les d’altres jaciments i van arribar a la conclusió que calia canviar el nom i denominar-lo Dyplocinodon muelleri. I és que… en ciència tot són canvis i la paleontologia no es queda pas enrere.

Com en el cas d’altres fòssils, els aligators ajuden als paleontòlegs en la descripció , interpretació i evolució del paisatge i del clima dels jaciments on es troben (en el moment en què aquests fòssils encara eren vius, és clar). Així, si avui en dia els aligators són exclusius d’Amèrica, propis d’hàbitats humits com els pantans i en climes més aviat càlids, els sediments del Talladell, on es va trobar el nostre fòssil del mes, registrarien condicions similars: aigües estancades i clima càlid, un pantà amb totes les de la llei!. Si  compareu amb el clima i el paisatge de l’actual Talladell  veureu com tot canvia bastant.

Aquesta peça té una especial rellevància científica i és d’un ús molt útil en la consulta paleontològica i en el coneixement dels fòssils de casa nostra com mostra el fet que aparegui en diverses publicacions com són la  revisió de cocodrils fòssils realitzada per Angela Buscalioni, l’any 1986 i dos anys més tard la Guía de campo de los fósiles de Europa y de España que va escriure l’actual conservador de la col·lecció de paleovertebrats i flora fòssil del Museu, Julio Gómez-Alba.

Aquesta imatge (d’en Jordi Vidal) mostra una llosa en la que es conserven uns fragments cranials d’aquest aligator. La part central (ampla), correspon al musell i preserva les narius i les òrbites oculars; a ambdós costats del musell hi ha dues hemimandíbules i dents, que es veuen de costat i que han estat desarticulades per la fossilització.  Com es pot veure el crani no està sencer. Tot plegat fa uns 12 centímetres de llarg.

Aquest fòssil està catalogat amb el  número de registre MGB 33145 i consta com a pertanyent a la col·lecció Clua. Ha estat exposada a la sala d’exposicions de Paleontologia de l’edifici de Geologia, concretament a la vitrina dedicada a l’Oligocè de Tàrrega, juntament amb d’altres fòssils del mateix jaciment.

Més informació:

Angela Buscalioni (1986) COCODRILOS FÓSILES DEL REGISTRO ESPAÑOL, II Jornadas de Paleontología, Sabadell 27-29 nov. 1986. Resumen de las comunicaciones: 24-25. Sociedad Española de Paleontología-Diputación de Barcelona, Sabadell.

Julio Gómez-Alba (1988) GUÍA DE CAMPO DE LOS FÓSILES DE EUROPA Y DE ESPAÑA, Editorial Omega, Barcelona: 925 pp.

Paolo Piras and Angela D. Buscalioni (2006) DIPLOCYNODON MUELLERI COMB. NOV., AN OLIGOCENE DIPLOCYNODONTINE ALLIGATOROID FROM CATALONIA (EBRO BASIN, LLEIDA PROVINCE, SPAIN), Journal of Vertebrate Paleontology, 26(3):608-620