El canvi climàtic afecta a tot el planeta i, per tant, també a Catalunya. Alguns dels efectes ja es comencen a observar en la biodiversitat; a Catalunya es coneixen alguns exemples. Les papallones diürnes són un indicador clar (Catalan Butterfly Monitoring Scheme): se sap que el complex cicle biològic d’aquestes les fa vulnerables a les alteracions de l’hàbitat i, actualment existeixen proves i demostracions de canvis en el seu comportament. Això contribuirà al descens de la diversitat d’espècies de l’animal i, en conseqüència, afectarà a la cadena tròfica.
La zona mediterrània patirà un increment de la temperatura i disminuirà la pluja, hi hauran més zones àrides, la composició dels boscos canviarà (el Montseny ja creix més amunt del que ho feia), es donarà un nou mapa de distribució, les espècies migratòries marxaran més cap al nord, desapareixeran algunes espècies aquàtiques i de bosc i augmentaran les espècies tropicals. Al mar ja s’observa el creixement de noves espècies invasores que provenen de mars més càlids. I això no és tot, el canvi climàtic podria afavorir l’aparició de malalties i proliferacions tòxiques.
Quan no hi ha marxa enrere, s’ha de lluitar per alentir el desastre…
Doncs crec que si! Observant la Natura i el nostre entorn, entenent els canvis que van patint les poblacions d’animals i plantes, crec que som testimonis de l’acceleració d’uns canvis que de per si la natura mantenia com adormits.
Montserrat Besnard, al seu llibre “L’aigua i el canvi climàtic a la mediterrània” ja ens evidencia dels canvis que pateix el nostre mar i aquests ritmes d’acceleració de degradació i migracions d’algunes espècies cap a aigües més fredes.
Depèn del que s’entengui per “canvi climàtic”.
El canvi climàtic afecta a tot el planeta i, per tant, també a Catalunya. Alguns dels efectes ja es comencen a observar en la biodiversitat; a Catalunya es coneixen alguns exemples. Les papallones diürnes són un indicador clar (Catalan Butterfly Monitoring Scheme): se sap que el complex cicle biològic d’aquestes les fa vulnerables a les alteracions de l’hàbitat i, actualment existeixen proves i demostracions de canvis en el seu comportament. Això contribuirà al descens de la diversitat d’espècies de l’animal i, en conseqüència, afectarà a la cadena tròfica.
La zona mediterrània patirà un increment de la temperatura i disminuirà la pluja, hi hauran més zones àrides, la composició dels boscos canviarà (el Montseny ja creix més amunt del que ho feia), es donarà un nou mapa de distribució, les espècies migratòries marxaran més cap al nord, desapareixeran algunes espècies aquàtiques i de bosc i augmentaran les espècies tropicals. Al mar ja s’observa el creixement de noves espècies invasores que provenen de mars més càlids. I això no és tot, el canvi climàtic podria afavorir l’aparició de malalties i proliferacions tòxiques.
Quan no hi ha marxa enrere, s’ha de lluitar per alentir el desastre…
Doncs crec que si! Observant la Natura i el nostre entorn, entenent els canvis que van patint les poblacions d’animals i plantes, crec que som testimonis de l’acceleració d’uns canvis que de per si la natura mantenia com adormits.
Montserrat Besnard, al seu llibre “L’aigua i el canvi climàtic a la mediterrània” ja ens evidencia dels canvis que pateix el nostre mar i aquests ritmes d’acceleració de degradació i migracions d’algunes espècies cap a aigües més fredes.