El Museu Ambulant. és una petita mostra del museu, d’alguns dels seus continguts i de la seva manera d’ensenyar, de treballar i fer recerca.  Aquest “petit museu” consisteix en una calaixera mòbil, de creació i disseny propi en la que es mostra una rèplica de la secció de zoologia del Museu. La calaixera  està formada  per diversos materials didàctics com: espècimens reals, reproduccions, imatges, aparells científics, llibres, informació variada i un conjunt de propostes pensades per ser utilitzades per tot el col·lectiu docent  de forma autònoma i durant un temps llarg. Permet desenvolupar diverses activitats interdisciplinàries dins dels programes educatius però que, en qualsevol cas, tenen com a última finalitat desenvolupar capacitats comunicatives per tal d’afavorir el diàleg a través de l’aprenentatge de les ciències naturals

El projecte

El projecte Museu Ambulant neix l’any 2008 fruit de diverses reflexions i voluntats . D’una banda,  el museu es planteja quin és el seu paper dins del que s’anomena RSC, Responsabilitat Social Corporativa . Per responsabilitat social, entenem aquelles actuacions que van més enllà del compliment dels objectius de la institució, s’inverteix més en el capital humà, en l’entorn, en sectors socials desfavorits,  etc, de manera que s’entén la institució com a part integrant d’una societat diversa i que té una visió social, en el sentit més ampli, de l’activitat que desenvolupa. D’altra banda, el Museu rep habitualment persones i col·lectius amb diferents  problemàtiques, però se n’adona que hi ha un sector de la població com ara : població reclusa, persones amb greus discapacitats, malalts amb llargues estades hospitalàries…, que per diverses raons no hi pot accedir pels circuits tradicionals.

És en aquest context que el Museu, com a institució publica, decideix fer un pas endavant per  desenvolupar noves fórmules  innovadores que ens permetin obrir-nos a la a aquests sectors de la societat, de manera que sigui el mateix museu el que es desplaça i s’apropa a aquests públics, ja que ells no es poden desplaçar al Museu .

En aquest sentit, l’objectiu principal del projecte és el d’apropar els recursos i el coneixement del Museu a aquells col·lectius que per diverses raons no poden accedir-hi. Un cop definit l’objectiu  i con a inici del projecte, es va escollir el col·lectiu penitenciari, concretament el dels joves reclusos. S’inicia així un projecte pilot de col·laboració amb el Centre Penitenciari de Joves per desenvolupar tallers pedagògics propis. S’adapten els tallers educatius que habitualment ofereix el Museu a les escoles a les característiques i especificitats d’aquest col.lectiu. Més tard i després d’un treball preparatori i de formació amb  els docents del centre penitenciari, comencen els tallers que s’imparteixen a les aules  del propi centre. L’objectiu és que els reclusos que no poden accedir a l’exterior puguin gaudir d’aquests tallers educatius.

Després d’un any de treball amb els interns i els docents del centre penitenciari el que més van valorar va ser la qualitat i el rigor dels tallers;  l’interès que despertava entre els alumnes , tant pels temes tractats com pel fet que eren impartits per personal extern a la presó;  la capacitat d’adaptació i adequació dels continguts a les nombroses i singulars característiques dels alumnes i sobretot;  la regularitat i estabilitat dels tallers, ja que no eren accions esporàdiques i els educadors podien comptar amb els tallers com un suport més als continguts educatius.

Un petit museu que va més enllà

Atès que els resultats obtinguts i les valoracions van ser del tot favorables, es va ampliar l’oferta al centre penitenciari de dones, aplicant els mateixos objectius i metodologia de treball. En aquest cas, vam repetir la bona nota en quant als resultats esperats.

Un cop consolidada aquesta fase del projecte, el Museu es planteja fer un pas endavant: arribar a més població reclusa.  Però no tenim capacitat d’arribar simultàniament a més centres.  I és aquí on neix el Museu Ambulant.

Així doncs el Museu Ambulant dona nom a la globalitat del projecte . Un projecte pedagògic que combina  els tallers presencials i la gestió de forma autònoma de la calaixera  per part dels docents dels centres.

Després d’aquests dos anys de posada en marxa del projecte, més de 300 alumnes han participat als tallers presencials, aproximadament 600 han treballat amb la calaixera didàctica i un total de set centres penitenciaris han col·laborat en el projecte .

Aquest any 2010 estem d’enhorabona ja que el projecte del Museu ambulant ha rebut 2 reconeixements: el 3r premi INNOVA al Saló Expodidàctica 2010 i una menció d’honor al I Premio Iberoamericano Educación i Museos, convocat per la Unitat Tècnica Ibermuseos de la Organización de Estados Iberoamericanos . Aquesta convocatòria tenia com a objectiu identificar i premiar pràctiques d’acció educativa de museus que promoguin el desenvolupament personal i la cohesió social. Amb aquesta menció, el nostre projecte formarà part d’un banc de bones pràctiques per tal de socialitzar projectes amb la possibilitat de replicar, adaptar i aplicar experiències de la diversitat i riquesa de les institucions, països i cultures locals d’Iberoamèrica.

Tot això ens fa estar molt contents i satisfets de veure com el projecte ha anat creixent i superant els objectius plantejats inicialment, així com molt motivats perquè el projecte continui endavant.

Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre moltes persones: conservadors, tècnics i col·laboradors, preparació de vertebrats i docents dels centres penitenciaris.

Aquest projecte també va ser presentat al V Congrés de Comunicació Social de la Ciència que es va celebrar a Pamplona del 10 al 12 de març de 2010.