La capacitat d’admiració i sorpresa infantil davant el món que ens envolta és un punt de partida o el seient des del qual treballar per molts professionals de la ciència. Amb aquesta humilitat observa la naturalesa Alex Kacelnik, prestigiós ecòleg especialitzat en comportament animal que ha passat uns dies a Barcelona, al costat del departament de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Perquè l’ésser humà no és el centre de l’univers.

“Els animals m’han ensenyat a observar-me com a objecte d’estudi”, sosté aquest biòleg argentí afincat a Oxford des de 1974, on dirigeix el departament d’Ecologia Coductual. La curiositat que els nens senten pels animals no es va estroncar amb l’edat. Al contrari, va anar creixent, i els últims anys parlar de Kacelnik també és parlar de Betty, el corb de Nova Caledònia amb el qual va demostrar la capacitat d’aquestes aus per fer alguna cosa nova (doblegar un filferro per convertir-lo en una eina que li permetés accedir a un recipient amb menjar) sense un aprenentatge previ. “Aquest experiment no transforma els corbs en éssers més intel·ligents que els ximpanzés, no és correcte establir una escala d’habilitats entre les diferents espècies”, indica. “No hi ha espècies més intel·ligents, sinó que cadascuna està dissenyada per resoldre amb excel·lència els principals reptes que li ofereix la natura”.

Podeu seguir llegint l’article a : http://www.ca.globaltalentnews.com/article.aspx?id=4243