Ja fa dos mesos que els edificis de la Ciutadella (geologia i zoologia) han tancat les seves portes al públic per tal de fer front i poder treballar intensament en les tasques de renovació, documentació, recerca i conservació de les col·leccions, de les quals una bona part també es trasllada al nou espai de l’edifici Fòrum. De fet, aquestes tasques de restauració són més actives que mai, per tal de poder mostrar aquestes col·leccions des d’una perspectiva diferent de la que s’han presentat fins ara. S’exposaran en el context de la història de l’evolució conjunta de la vida i del planeta, des dels orígens fins als nostres dies, és a dir, sota el concepte de “Gaia”, el nou discurs temàtic de la nova exposició permanent, Planeta Vida, de l’Espai Blau.
Una intervenció peça per peça
La restauració que s’està duent a terme actualment consisteix en una intervenció directa sobre els espècimens, peça per peça, com és netejar en profunditat pelatges, plomatges, eliminar anteriors intervencions degradades (vernissos), intervenir per a una millora estètica per aconseguir que l’espècimen representi correctament l’espècie, i finalment garantir la seva conservació a llarg termini.
Totes les intervencions que es realitzen són reversibles i respecten l’original, igual que els materials que s’hi apliquen. L’estat inicial i final dels espècimens es documenten, mitjançant fitxes i fotografies, així com també totes les intervencions que s’hi realitzen.
I una posta a punt pas a pas
A continuació, a mode d’exemple, us presentem la intervenció de conservació-restauració realitzada sobre un tucà naturalitzat de la col·lecció de cordats del MCNB.
1. Dades de l’espècimen:
Nº registre MCNB: 82-0580
Nom científic: Ramphastos vitellinus ariel
Forma, font i data d’ingrés: desconegudes
Nº expedient restauració: R-cor-2010(0021)
2. Estat de conservació i examen previ a la restauració:
El plomatge de l’espècimen presentava pols i brutícia superficial. Tot i així, l’estat de conservació de la seva morfologia i coloració era bo, excepte pels extrems de les plomes de la cua, que estaven trencades.
El bec i les potes de l’espècimen estaven envernissats amb una capa de vernís brillant molt gruixuda força degradada. Algunes parts del bec estaven descolorides, així com també la pintura dels voltants dels ulls i les potes, les quals a més, presentaven reintegracions fruit d’intervencions anteriors.
Els ulls de l’espècimen, que eren de vidre, eren de color marró. Aquesta coloració no es corresponia amb la coloració blavosa que té l’espècie a la que representa la taxidèrmia.
El tronc i la peanya a sobre dels quals estava l’espècimen, estaven fixats entre ells amb claus metàl·lics que s’havien rovellat. Ambdues parts – el tronc i la peanya -, també estaven envernissades, amb una capa de vernís gruixuda i brillant fortament degradada. El tronc, a més, presentava alguns despreniments de l’escorça.
3. Procés de restauració:
Es va fer una neteja de tot el plomatge de l’espècimen per tal d’eliminar la pols i la brutícia superficial. Es van treure els vernissos del bec i de les potes, de les quals també es van eliminar les reintegracions que presentaven fruit d’intervencions anteriors, i es van tornar a reintegrar amb materials adients.
Basant-nos amb documentació gràfica sobre l’espècie a la que representa l’espècimen, es van reemplaçar els ulls per uns altres de coloració correcta i es van pintar les parts del bec que s’havien descolorit, com també els voltants dels ulls i les potes.
Pel que fa al tronc, vam eliminar el seu vernís, es van adherir algunes parts que estaven despreses i les parts perdudes es van reintegrar volumètrica i cromàticament.
Els claus que fixaven el tronc a la peanya es van substituir per cargols, aconseguint així una millor fixació entre ambdues parts. El vernís de la peanya es va eliminar i reemplaçar per un de nou incolor no brillant.
4. Embalatge:
L’espècimen es va embalar hermèticament amb una bossa de polietilè. A més, per evitar que la bossa es recolzés sobre les parts més debilitades de l’espècimen es va fer un suport especial.
Finalment, dins de la bossa vam posar un insecticida per evitar així un possible atac d’insectes.
Pere: ara mateix ens estem centrant en la restauració dels espècimens de la col·lecció de cordats que anirà a la nova exposició al Fòrum. Esperem que un cop aquesta tasca s’hagi acabat, es puguin seguir restaurant la resta d’espècimens de la col·lecció que ho necessitin.
Observadora de la natura: doncs a veure si treiem una mica de temps per explicar la restauració d’altres animals aviat!
La lectora corrent: doncs sí, fem passar bona part dels animals per la nostra perruquería, i la veritat és que són uns clients magnífics! No es mouen gens i, el que és més important: tampoc es queixen! Així que estem molt contents amb ells!
Gràcies a tots pels comentaris!
Em sembla molt interessant això de millorar l’aspecte dels animals del museu! Es restaurarà tota la col·lecció?
qué interessant! ens podreu donar més informació sobre les tasques de restauració d’altres animals?
Puc corroborar que els restauradors estan fent una gran tasca. Un dia vaig veure l’ós blanc com si fos a la perruqueria: la restauradora li estava netejant el pelatge i li passava l’assecador. (Segur que cap client d’una perruquera s’està més quiet.
Que bé lluiran i que “mudats” aniran quan es “mudin” a l’espai blau!