L’herbari del Museu Bíblic de Montserrat: biodiversitat, taxonomia i fitonímia

Neus Nualart, Conservadora de l’herbari BC

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona serà beneficiari d’un Projecte de Generació de Coneixement gràcies al finançament de la Agencia Estatal de Investigación que depèn del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades per a la recerca en història natural de l’herbari del Museu Bíblic de Montserrat.

El projecte “L’herbari del Museu Bíblic de Montserrat: biodiversitat, taxonomia i fitonímia” es basa en un patrimoni cultural i natural únic: la inèdita col·lecció de plantes que el monjo benedictí Pare Bonaventura Ubach (*1879–†1960) va reunir durant els seus viatges per Terra Santa a començaments del segle XX amb la finalitat d’il·lustrar i explicar la vida i les tradicions descrites a la Bíblia i que forma avui part del Museu de Montserrat .

Els herbaris són fonts d’informació úniques per a diferents àrees de recerca i així ho demostra la gran varietat i quantitat de dades en brut contingudes a l’herbari bíblic de Montserrat. Aquest projecte s’engloba dins del projecte coordinat “L’herbari del Museu Bíblic de Montserrat: edició, estudi y digitalizació (HerBib)” que combina dos grans àmbits de coneixement: d’una banda, els estudis bíblics i del Pròxim Orient antic que els portaran a terme Barbara Böck i Ignacio Márquez Rowe de l’Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterráneo y Oriente Próximo del CSIC , i de l’altra, la història natural, recerca que farà Neus Nualart , conservadora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El projecte compta també amb el suport del germà Xavier Caballé de l’Abadia de Montserrat i dos especialistes botànics de la flora del Sinaí. Amb una durada de 3 anys, es preveu que s’iniciï l’1 de setembre de 2025.

El propòsit amb què el Pare Ubach va confeccionar el seu herbari bíblic el converteix en una col·lecció única i excepcional. Algunes de les característiques d’aquest herbari, com l’origen de les plantes (Sinaí i Terra Santa), les anotacions a les etiquetes (localitats, passatges bíblics i noms vernacles) i l’època de la seva formació (a començaments del segle XX), fan d’aquesta col·lecció una font valuosa de dades taxonòmiques, florístiques, històriques i fitonímiques.

Com a pas previ, però també com a un dels objectius del projecte, l’herbari bíblic del Pare Ubach serà sotmès a un procés de restauració i digitalització per garantir-ne la conservació a llarg termini i la seva accessibilitat en línia. La revisió sistemàtica de l’herbari millorarà el coneixement taxonòmic i nomenclatural, i fins i tot pot conduir a la identificació de nous tàxons. A més a més, aquesta revisió, juntament amb l’estudi dels manuscrits i les notes originals del Pare Ubach, contribuirà a un millor coneixement florístic dels indrets que va visitar (la península del Sinaí i Terra Santa). Això permetrà ampliar el rang geogràfic d’algunes espècies vegetals, detectar llocs on certes espècies s’han extingit i, en general, avaluar els canvis en la vegetació i el paisatge. Aquesta informació pot resultar crucial en un context de canvi climàtic i crisi de la biodiversitat, en una regió on gairebé no existeixen estudis d’aquest tipus.

A més, els noms vernacles anotats a les etiquetes, escrits a mà pel Pare Ubach (en àrab i transliterats a l’alfabet llatí), fan que aquesta col·lecció sigui molt interessant per a l’estudi del coneixement tradicional de la flora local. Examinar la representativitat d’aquests noms (comparant-los amb altres fonts lingüístiques de la regió), la seva persistència actual i les taxes de sinonímia/polisèmia podria aportar llum sobre la importància cultural d’aquestes plantes.

Finalment, determinar si existeixen altres col·leccions comparables al món, tant a herbaris com a jardins botànics que puguin considerar-se “bíblics”, també és necessari per contextualitzar l’herbari bíblic del Pare Ubach dins de la història global de les col·leccions de plantes.