El Museu de Ciències Naturals de Barcelona serà beneficiari d’un Projecte de Generació de Coneixement gràcies al finançament de la Agencia Estatal de Investigación que depèn del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades per a la recerca en història natural de l’herbari del Museu Bíblic de Montserrat.
El projecte “L’herbari del Museu Bíblic de Montserrat: biodiversitat, taxonomia i fitonímia” es basa en un patrimoni cultural i natural únic: la inèdita col·lecció de plantes que el monjo benedictí Pare Bonaventura Ubach (*1879–†1960) va reunir durant els seus viatges per Terra Santa a començaments del segle XX amb la finalitat d’il·lustrar i explicar la vida i les tradicions descrites a la Bíblia i que forma avui part del Museu de Montserrat .
Els herbaris són fonts d’informació úniques per a diferents àrees de recerca i així ho demostra la gran varietat i quantitat de dades en brut contingudes a l’herbari bíblic de Montserrat. Aquest projecte s’engloba dins del projecte coordinat “L’herbari del Museu Bíblic de Montserrat: edició, estudi y digitalizació (HerBib)” que combina dos grans àmbits de coneixement: d’una banda, els estudis bíblics i del Pròxim Orient antic que els portaran a terme Barbara Böck i Ignacio Márquez Rowe de l’Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterráneo y Oriente Próximo del CSIC , i de l’altra, la història natural, recerca que farà Neus Nualart , conservadora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El projecte compta també amb el suport del germà Xavier Caballé de l’Abadia de Montserrat i dos especialistes botànics de la flora del Sinaí. Amb una durada de 3 anys, es preveu que s’iniciï l’1 de setembre de 2025.
El propòsit amb què el Pare Ubach va confeccionar el seu herbari bíblic el converteix en una col·lecció única i excepcional. Algunes de les característiques d’aquest herbari, com l’origen de les plantes (Sinaí i Terra Santa), les anotacions a les etiquetes (localitats, passatges bíblics i noms vernacles) i l’època de la seva formació (a començaments del segle XX), fan d’aquesta col·lecció una font valuosa de dades taxonòmiques, florístiques, històriques i fitonímiques.
Com a pas previ, però també com a un dels objectius del projecte, l’herbari bíblic del Pare Ubach serà sotmès a un procés de restauració i digitalització per garantir-ne la conservació a llarg termini i la seva accessibilitat en línia. La revisió sistemàtica de l’herbari millorarà el coneixement taxonòmic i nomenclatural, i fins i tot pot conduir a la identificació de nous tàxons. A més a més, aquesta revisió, juntament amb l’estudi dels manuscrits i les notes originals del Pare Ubach, contribuirà a un millor coneixement florístic dels indrets que va visitar (la península del Sinaí i Terra Santa). Això permetrà ampliar el rang geogràfic d’algunes espècies vegetals, detectar llocs on certes espècies s’han extingit i, en general, avaluar els canvis en la vegetació i el paisatge. Aquesta informació pot resultar crucial en un context de canvi climàtic i crisi de la biodiversitat, en una regió on gairebé no existeixen estudis d’aquest tipus.
A més, els noms vernacles anotats a les etiquetes, escrits a mà pel Pare Ubach (en àrab i transliterats a l’alfabet llatí), fan que aquesta col·lecció sigui molt interessant per a l’estudi del coneixement tradicional de la flora local. Examinar la representativitat d’aquests noms (comparant-los amb altres fonts lingüístiques de la regió), la seva persistència actual i les taxes de sinonímia/polisèmia podria aportar llum sobre la importància cultural d’aquestes plantes.
Finalment, determinar si existeixen altres col·leccions comparables al món, tant a herbaris com a jardins botànics que puguin considerar-se “bíblics”, també és necessari per contextualitzar l’herbari bíblic del Pare Ubach dins de la història global de les col·leccions de plantes.