Datació: Miocè superior.
Jaciment: Coll de Saig. Prats. Cerdanya.
Registre: Núm. V3697.
Tamany: Longitud 3 cm
Aquesta espècie està dedicada a Francesc Español i Coll (1907–1999), entomòleg, conservador i més tard director de l’antic Museu de Zoologia de Barcelona.
Aquest exemplar pertany a la col·lecció Villalta, col·lecció paleontològica amb més de 10.000 registres (invertebrats, vertebrats i plantes), de gran valor tant tant per l’estat de conservació com per l’interès cinetífic (ja que està recolçada per nombroses publicacions al Museu de Geologia de Barcelona).
Atès que la major part de les activitats paleontològiques del Dr. Villalta es van desenvolupar a Catalunya, la col·lecció representa una inestimable aportació per a la geologia catalana. La col·lecció va ser donada al Museu de Geologia l’any 1983.
El Dr. Villalta (Barcelona, 1913-2003) va ser profesor d’investigació del CSIC i de la Universitat de Barcelona. L’any 1978 va ser nomenat conservador honorari del Museu de Geologia.
El seu representant actual
El gènere Chalcophora està relacionat amb l’àrea de dispersió del gènere Pinus ja que les seves larves viuen a les soques del pins i s’alimenten de les fulles d’aquest arbre. Es creu que les formes fòssils d’aquest gènere tenien una alimentació anàloga.
Us deixem aqui la descripció que en Francesc Español va fer al 1933 al núm 1-3 del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural,:
.”..El genere Chalcophora és représentat a Europa per molt poques espècies (4); d’entre elles, la C. mariana Lap. és la mes coneguda, per trobar-se uniformement distribuïda per tot aquest continent, de les fredes regions septentrionals fins a les costes d’Espanya, Italia i Grècia, i constitueix, per la seva grandària i bell colorit, la primera figura entre les col·leccions d’aficionats.
Fins avui cap dels entomòlegs que han explorat el vast territori del Marroc no l’ha poguda recollir en aquell país; ho demostra ben bé el fet que ni M. S. A., DE MARSEUL, en la seva Monographie des Buprestides (L’Abeille t. II, pàg. 92-1865), ni Manuel MARTÍNEZ DE LA ESCALERA, en Los coleópteros de Marruecos (Trab. del Mus. Nac. de Cienc. Nat. serie Zoológ. n.° 11-1914), ni Jan OBENBERGER, en el seu Einige Beitrage Zur Kenntnis der palaarktischen Buprestiden (Ent. Mitteil. 11-1913), ni, finalment, THÉRY, en el seu estudi sobre els
Buprestides récoltés par M. Hakan Linberg au Maroc durant l’année 1926 (Commentationes Biologicae, t. 111-1932 de la Societas Scientiarum Fennica-Helsingfors), no la citen com a existent en aquell territori.
L’única localitat del Nord d’Àfrica on, segons LUCAS, MARSEUL i OBENBERGER, habita la C. mariana Lap. és Algèria, representada per la varietat florentina Kiesw. Semblava, doncs, que l’àrea de dispersió del dit insecte en el continent africà no passava de les fronteres algerianes.
Va èsser l’any 1929, llavors de la meva estada al Marroc occidental, i ha estat ara, durant l’última expedició que han realitzat alguns membres del Museu de Ciències Naturals, d’aquesta ciutat, per aquelles terres, que s’ha pogut establir l’existència al Marroc, i especialment a la zona del nostre protectorat de la C. mariana Lap., no pas la forma ti pus, sino les dues varietats que a continuació esmento:…..”