Cada cop hi ha més evidències que el corrent d’aigua marina (Atlantic MOC o Circulació Meridional de Retorn) que envia l’aigua calenta del Golf de Mèxic a la costa  europea i subpolar de l’Atàntic Nord i que deprés de retorn porta l’aigua freda, que s’enfonsa i és refredada, a la costa Oest d’EEUU està molt relacionat amb la circulació termohalina de l’aigua. Fa alguns anys els científics es pensaven que aquest actor era molt secundari i que el veritable motor del corrent o Atlantic MOC, era la força de vent.

Amb l’escalfament global, el gel de l’àrtic es fon, dessalinitza l’aigua, fa que perdi densitat i que li costi més enfonsar-se.

Un estudi recent publicat al Nature, liderat per Pere Masqué de la UAB, demostra que la MOC Atlàntica en el passat era molt sensible als canvis en el balanç de la salinitat dels corrents de l’oceà Atlàntic: “Hemos comprobado que el océano responde de una manera muy sensible a cambios muy pequeños en la sal, provocados por modificaciones del clima. Y, en los próximos cien años, con el calentamiento global, la salinidad va a cambiar”. Això vol dir que l’efecte d’escalfament que comporta l’existència d’aquest corrent calent a Europa es debilitarà, i que per tant, malgrat l’escalfament global, Europa podria patir una “petita edat del gel”.
Però no només això, i és que aquest refredament portaria associat una dessecació de l’aire i una disminució de les pluges, segons explica R. Zahn, un dels autors d’aquest estudi al diari de la Voz de Asturias: “Cuando las aguas calientes llegan a la atmósfera de Europa, más fría, hay más evaporación y más lluvias. Si la Corriente del Golfo pierde fuerza, Europa recibirá menos lluvias y España se convertirá en un desierto como las sabanas africanas”.

Les dades dels satèl·lits de la NASA que mesuren les temperatures terrestres i oceàniques mundials corroboren bastant aquestes suposicions, com es pot veure en el següent gràfic:

I per a pensar-hi encara més:

– El fre al motor de circulació termohalina del corrent del Golf el posa el desglaç dels icebergs i glaceres de l’àrtic. La regió del planeta on l’escalfament global està sent més intens és precisament a l’àrtic, on no és que en aquests 5 anys hagi pujat 0,07ºC la temperatura, sinó entre 1 i 4 ºC a gran part de Groenlàndia i als territoris del Nord-oest del Canadà. Al ritme actual només li queden 25 anys al gel àrtic i segurament encara menys al corrent del Golf…

– L’enfonsament de l’aigua freda de l’àrtic no només és clau pel corrent del Golf, també ho és pel confinament de CO2 atmosfèric. Si es deixa d’enfonsar aigua, es deixarà d’absorvir CO2, i això comportarà una acceleració de l’increment de l’efecte hivernacle. Per tant, estem entrant en un cercle viciós de retroalimentació positiva on l’escalfament global fa augmentar els nivells de CO2, i això fa que augmenti l’escalfament global. Un situació així comporta que sigui molt difícil tirar enrera (irreversibilitat), i que la velocitat en què succeeixen els esdeveniments cada cop sigui més gran (acceleració).