Encetem l’any 2011 amb un enigma microscòpic…..

Al món microscòpic on podem descobrir detalls i formes que ens fan entendre molt bé el per què de les estructures i sobretot ens ajuden a veure el seu estat.

Aqui us deixem la solució d’aquest enigma. Gràcies a tots els que heu participat i heu afinat tan bé amb les vostres respostes:

Les primeres quatre fotografies que varem penjar ( les 4 últimes d’aquesta galeria), estan fetes amb microscopi electrònic de rastreig ambiental (MERA), mentre que les dues darreres estan fetes amb una càmera fotogràfica convencional ( les corresponents al detall de l’ala i al paó reial albí).

Descobrint l’entrellat

L’última imatge ens mostra, tal i com deia en Sergi en el seu primer comentari, un garfi d’una ploma. Els garfis es troben en els extrems de les bàrbules, i precisament això és el que ens mostra la penúltima fotografia, en la qual s’observen diferents bàrbules amb ganxos als seus extrems. Els ganxos serveixen per enganxar les bàrbules d’una barba, amb les bàrbules de la barba adjacent. I això ho veiem en les següents fotografies de menys augments  (on observem que aquesta estructura d’unió de bàrbules es pot trobar desordenada).

Tot i que el comentari del Sergi anava ben encaminat fins a aquesta fotografia, no va acabar de treure l’entrellat. I és que les tiges més gruixudes que es veuen en la segona, tercera i quarta fotografia són barbes, i no el raquis. El raquis és la tija o eix central de les plomes, l’extrem més gruixut del qual va “enganxat” a la pell de l’animal. És a dir, cada ploma només té un raquis, molt més gran que les diverses barbes que surten d’ell (el raquis no surt en cap de les fotografies que vam penjar).

Totes les fotografies microscòpiques mostren l’anvers de la ploma, que és la part que permet observar bé la seva estructura. Pel revers, els ganxos, i, com a conseqüència, l’estructura d’enganxament de les bàrbules, no s’observen amb igual claredat.

I per a què serveixen aquestes imatges?

Aquestes fotografies de microsocopia electrònica (amb MERA) han estat fetes pels tècnics en restauració del museu. A partir d’elles, els restauradors poden determinar entre d’altres coses, l’estat de conservació de l’estructura de les plomes d’espècimens antics. Per exemple, els permet veure si les plomes d’espècimens naturalitzats encara conserven les bàrbules i els ganxos o si els han perdut a causa de l’envelliment.

A més a més, poden determinar quins són els productes i tractaments més adients per la restauració d’espècimens de la col·lecció del museu, ja que poden observar amb detall l’estat de les plomes després d’haver estat sotmeses a diferents tractaments (què els passa quan es netegen amb aigua o amb altres productes, si els productes aplicats deixen residus no desitjables, etc).