Ja fa més d’un mes que us vam proposar un petit enigma, que endevinéssiu què era aquesta imatge i quins individus, si n’hi havia, es trobaven a dins:

Tots els que vau participar amb els vostres comentaris us vau apropar molt, sobretot la Montse i el Sergi, que ja ens indicaven que podien ser una mena de trampes per insectes….

Efectivament Sergi, la Montse gairebé és crema, es tracta d’una trampa per atrapar insectes.

Aquesta superfície de color groc que veieu a la imatge és una planxa de cartró recoberta d’una substància adhesiva i impregnada de feromones que atreuen els insectes. Les planxes es col·loquen a unes làmpades que emeten llum ultraviolada, una freqüència de l’espectre lluminós que també els atreu. És el que s’anomena una “trampa de llum”. Al museu en tenim unes quantes repartides pels magatzems…

Per què?

Com sabeu, moltes col·leccions del museu són de material orgànic, i per tant, susceptibles de ser “menjades” per alguns insectes. Els més perillosos són els coleòpters de la família Dermestidae.

Les trampes ens ajuden a controlar les poblacions perjudicials per a les col·leccions i a localitzar-ne possibles plagues. Així,  podem prendre les mesures directes necessàries per a contenir-les. Les trampes de llum no són instruments d’eradicació, sinó de control i prevenció.

Mensualment retirem les planxes, fem un recompte d’individus i intentem determinar-ne les espècies (amb la inestimable ajuda d’en Miguel Prieto, col·laborador habitual del Departament d’Invertebrats del museu). La quadrícula dibuixada en negre ens ajuda a no perdre’ns entre tanta fauna.

Aquestes rutines, junt amb d’altres, formen part de l’IPM del museu (Integrated Pest Management), el programa integrat de control de plagues de la casa.

L’elaboració i el desenvolupament de l’IPM és una de les tasques de “conservació preventiva” que du a terme l’equip de conservació i restauració del Museu… ja us explicarem més detalls! Fins aviat!