Un estudi liderat pel CREAF conclou que la manca de depredadors a les grans ciutats afavoreix aquestes aptituds i en definitiva una tendència a que les aus de les ciutats siguin més intel·ligents que les d’altres ambients. Aquest estudi dóna noves pistes per poderentendre l’èxit que moltes espècies invasores tenen a les nostres ciutats.

Bellaterra, 27 de maig de 2011

Un estudi científic liderat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i publicat aquesta setmana a PLOSone, dóna respostes a un fenomen que fa anys que observem a moltes ciutats del nostre territori: Per què a les ciutats els ocells solen ser més “intel·ligents” que en entorns més naturals? Segons els resultats d’aquest estudi, signat pel Dr. Daniel Sol, investigador del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) adscrit al CREAF, i altres investigadors espanyols i australians, les aus que envaeixen ambients molt urbanitzats sovint són més creatives quan es tracta de buscar aliment que les que viuen en altres ambients. L’estudi aprofundeix en el motiu d’aquesta observació i arriba a la conclusió que les aus invasores urbanites, al no tenir molts depredadors a les ciutats, són més valentes i exploradores. Aquests aptituds, indirectament, les ajuden a resoldre els problemes d’una forma més creativa i ràpida que les que viuen en ambients més naturals.

Per a que un animal sobrevisqui en una nova regió, cal que desenvolupi nous comportaments que li permetin l’accés a noves fonts d’aliment; si l’animal no és capaç de trobar aquests aliments, els individus no podran sobreviure i la població s’extingirà. Tot i això, la necessitat d’explorar nous aliments pot comportar riscos, com l’exposició a depredadors. Aquest dues forces són oposades i per tant, les ganes d’exploració i la prudència entren en conflicte; el resultat d’aquest conflicte determinarà en gran mesura l’èxit o el fracàs de la població en el nou entorn.

L’estudi es va realitzar a Austràlia en una espècie d’au invasora molt abundant a les grans ciutats australianes, el minà comú (Sturnus tristis). Els investigadors van comparar experimentalment el comportament d’individus provinents d’ambients urbanitzats i d’aquells menys urbanitzats. En total, es van realitzar tres tipus d’experiments amb els que podien mesurar la neofòbia – o la por als objectes estranys- la capacitat d’incorporar nous aliments a la dieta i la innovació tècnica per aprofitar nous recursos.

Adjuntem el link de l’article per si en voleu saber més

Font de l’article: Associació Catalana de Comunicació Científica