Moltes persones pensen que els animals marins són bàsicament peixos, dofins i balenes, però lluny d’això hi ha un munt d’animals més que es passen la vida al mar, com el cas de la tortugua babaua (Caretta caretta).

Els mascles un cop arriben a l’aigua ben petits, mai més en sortiran. Només ho fan les femelles adultes i ho fan per necessitat, ja que a mar obert no hi ha lloc on pondre els ous. Per a les tortugues és un dels moments més perillosos de la seva vida perquè a terra ferma són animals molt indefensos.

Tot comença una nit càlida d’estiu

Durant una càlida nit d’estiu, una femella plena d’ous sortirà a terra ferma caminant matusserament per la sorra fins a uns quants metres platja endins. Allà, poc a poc, farà un forat i hi dipositarà els ous: uns 100-130, que posteriorment els recobrirà de sorra. Un cop enllestida la feina, lentament  tornarà cap al mar deixant darrera seu les petjades que inconfusiblement delaten el lloc precís del niu. La natura farà la resta.

La temperatura de la sorra escalfada pel sol és la que covarà els ous, segons aquesta, la posta eclosionarà al cap de 40 i 70 dies. Així, la temperatura és la responsable del temps d’incubació dels ous i també del sexe de les cries. A elevades temperatures, les cries neixen femelles, mentre que a temperatures més baixes són mascles. Molt ous però no arribaran a eclosionar. Les tortugues acabades de néixer s’orienten per trobar el mar a partir de la llum. Es creu que bàsicament són els reflexos de la lluna en les onades les que indiquen la  direcció a prendre.

Actualment hi ha més elements que la llum de la lluna que il·luminen les platges on neixen, com són les llums de les carreteres o dels edificis propers. Això pot afavorir que les tortugues s’equivoquin de direcció i enlloc d’anar a parar al mar morin deshidratades, depredades o atropellades a la carretera.

Les petites tortugues que prenen la direcció cap el mar tampoc estaran exemptes de perills, doncs han d’evitar ser depredades en el seu camí fins a l’aigua pels ocells. Un cop al mar, han d’evitar ser depredades pels peixos i durant la seva llarga vida esquivar diversos perills com: els atropellaments per embarcacions de motor, quedar atrapades a les xarxes de pescadors, clavar-se un ham dels palangres, infectar-se amb aigües contaminades, menjar bosses de plàstic pensant que són exquisides meduses, etc. Tot plegat fa que la majoria de les cries de tortuga babaua no arribin a adults.

Sortosament, hi ha lleis de protecció i programes de recuperació tan de la tortuga babaua com d’altres espècies de tortugues marines, sobretot en les zones de cria com són les platges de Florida, Mèxic, Costa Rica, Nicaragua i també a Australia i Àfrica.  A la costa catalana  ja no hi ha platges de cria. Malgrat tot, també es fan esforços per la conservació de l’espècie com és el programa de reproducció assistida que es du a terme al CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins), al Prat de Llobregat.

I què podem fer nosaltres?

Sempre podem donar suport directe a aquestes iniciatives ja en marxa. Però també hem de ser responsables de les nostres accions en nostra la vida quotidiana: hi ha moltes coses que fem (o que no fem), que perjudiquen a la tortuga babaua i a d’altres animals, com és llençar brossa fora dels contenidors (sovint moltes acaben al mar), embrutar l’aigua innecessàriament, si naveguem amb embarcacions a motor no anar a grans velocitats…

Si viatgem a llocs de cria hem de ser responsables del turisme que fem i de les nostres accions. No menjar ous de tortuga ni consumir altres productes que impliquin la mort dels animals, visitar els llocs de cria o anar a veure tortugues sempre guiats per personal qualificat i que segueixi uns criteris ètics de comportament (malgrat que això suposi no sempre veure l’animal el més a prop possible), són petits esforços que poden tenir una gran repercusió positiva envers l’espècie.

Per saber-ne més: http://www.seaturtlestatus.org/