De la mateixa manera que les col·leccions zoològiques, geològiques i paleontològiques ens mostren la biodiversitat i geodiversitat i ajuden a comprendre millor la realitat biològica i la història geològica, les col·leccions de planta viva, en concret les del Jardí Botànic, també ho fan. A més a més, pel fet de ser unes col·leccions dinàmiques, ens permeten comprendre molt bé les adaptacions de la flora al clima mediterrani i el seu creixement en harmonia amb el lloc on es troben.

En David Bertran, cap de col·leccions del Jardí Botànic ens desvetlla per què són importants des d’un punt de vista científic i museològic la mostra de bonsais que s’exposa al Jardí Botànic.

I els bonsais, com han arribat al Jardí?

La col·lecció de bonsais del Jardí Botànic té el seu origen en el llegat que la família de Pere Duran i Farell va deixar al Jardí. Aquest enginyer, empresari i decidit impulsor del Jardí va ser també un reconegut mestre en el món dels Bonsais. Des que va iniciar-se en aquest art a principis dels anys vuitanta i fins a l’any de la seva mort, el 1999, va desenvolupar i reunir una notable col·lecció d’uns 108 bonsais d’espècies mediterrànies.

El Jardí Botànic de Barcelona ha conservat, ampliat i desenvolupat aquesta col·lecció a través d’adquisicions, altres donacions o recuperacions i actualment compta amb 210 exemplars.

Quina importància museològica tenen?

El Jardí Botànic treballa amb l’objectiu de convertir aquest conjunt de bonsais en una col·lecció de referència internacional d’espècies mediterrànies. Això vol dir continuar la feina feta per Pere Duran, és a dir, la investigació  del cultiu d’espècies de casa nostra amb una tècnica oriental, la del bonsai, aprofitant lo bo i millor d’orient i occident. Això es fa amb material recuperat, esqueixat o fet germinar, d’origen silvestre en terres catalanes i amb la tècnica, el coneixement i l’experiència d’uns dels més grans mestres jardiners especialistes en cultiu en longevitat d’espècies arbustives i arbòries: els mestres bonsai.

La importància museològica de la col·lecció de bonsais en un principi no va ser massa valorada, perquè primava la titularitat del seu valedor, gran mecenes pel Jardí i persona estimada. Però cal mirar endavant, i en aquest sentit, calia recuperar el sentit museològic de la col·lecció. Per aquest motiu, el Jardí va fer una aposta ferma per la col·lecció llegada, perquè tenia els requisits fonamentals per convertir-se en una col·lecció de referència: peces que tenien un potencial per esdevenir “grans” i una col·lecció que tenia coherència, sentit patrimonial (gairebé totes les peces eren arbres recuperats o esqueixats a Catalunya, d’espècies autòctones) i valor històric (Pere Duran, mecenes del Jardí i un dels pioners a casa nostra en l’art del bonsai)

Com és la mostra de bonsai que s’exposa actualment al Jardí?

La col·lecció la formen 210 exemplars, dels quals s’exposen al públic una trentena de forma intermitent durant tot l’any. Així, s’aconsegueix oferir la millor imatge dels exemplars segons l’època de l’any que sigui. A més, la cura, el manteniment constant i l’aplicació de tècniques avançades per fer madurar l’arbre (tant l’aspecte estructural com el fisiològic) i enfortir-lo, fan que no puguin estar tot l’any “exposables” els mateixos peus. Per tant, la tria que es fa dels bonsais que es poden mostrar es fa sempre tenint en compte el moment fenològic de l’arbre (un caducifoli pot ser interessant exposar-lo a la tardor, quan enrogeix o engrogueix llur fulles) i el moment de cultiu (quan no necessita cap transplantament, o defoliat, enfilferrat, acolzat, pinçat, etc.).

 

 

 

 

 

I a llarg plaç?

Les perspectives de futur són obtenir algunes peces mestres dels exemplars que ara hi ha al jardí. És a dir, més que augmentar quantitativament amb nombre, es pretén augmentar qualitativament. Fer del creixement un valor no tant material, sinó més aviat ideal (aconseguir l’arbre ideal, s’entén). Una “alegoria” potser als temps que ens acompanyen, on es necessita transformar l’enfocament del progrés i de la prosperitat, massa lligats a l’acumulació material i a la depredació del medi i poc entesos com la recerca de l’home ideal, en armonia i felicitat amb el medi natural que l’envolta. Potser aquest sigui el missatge que intentem que transmetin els nostres bonsais, amb perspectiva de futur.