La marmota alpina (Marmota marmota) és un mamífer rosegador de la família dels esciúrids.
El seu aspecte és rabassut, amb el cap arrodonit, orelles petites i potes curtes i fortes, proveïdes d’ungles adaptades a l’excavació. La cua és molt peluda i equival a 1/3 de la longitud del cap més el cos.
Dimensions corporals: cap + cos (49 – 58 cm) i cua (15 – 19 cm).
La coloració general del pelatge és grisa, barrejada amb groc i negre, més fosca pel dors que pel ventre. La part superior del cap és més fosca, de vegades negra i la punta de la cua també és negra.
Les femelles pesen entre 2,8 i 4,5 kg, mentre que els mascles acostumen a pesar entre 3 i 8 kg.
Hàbitat
És un mamífer típic dels prats d’alta muntanya, que habita per sobre dels 1.000 m d’altitud. No penetra mai a l’interior del bosc. Els seus amagatalls preferits són les tarteres de blocs i altres grans acumulacions de pedra.
Costums
Animals colonials de costums diürnes i amants del sol, les marmotes alpines són fàcils d’observar a ple dia, sobretot quan el temps és càlid i assolellat. Aleshores se les pot veure parar el sol a prop de les seves galeries, excavades en un prat o entre unes roques. Rares vegades s’allunyen més d’un metre de l’entrada, de manera que al més petit senyal de perill es poden posar ràpidament a recer. Si bé els espanta la presència humana, s’acostumen fàcilment als actes rutinaris que es realitzen a prop seu.
En cas de perill emeten una mena de xiulet estrident per avisar les seves companyes.
Hivernen durant uns sis o set mesos l’any, des de mitjans d’octubre fins al maig.
De marmotes al Pirineu, ja n’hi havia hagut fa uns 10.000 anys, però el canvi climàtic, i probablement la cacera per part dels homínids, les van extingir. Per a introduir-la van alliberar l’any 1948 al voltant de 400 marmotes al vessant francès del Pirineu, amb l’objectiu de reduir la predació de l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) sobre les cries d’isard. De seguida però van passar al vessant sud de la serralada.
Aquestes 400 marmotes van decidir quedar-se i ara mateix les comptaríem per milers! Els experts pensen que segurament les millors condicions climàtiques i la manca de depredadors van afavorir la ràpida expansió de l’espècie, que ara està gairebé a totes les valls.
Donat que les marmotes comparteixen hàbitat amb les perdius blanques (Lagopus mutus), una espècie escassa i vulnerable que també viu als prats alpins pirinencs, el dubte és esbrinar si la reintroducció de les marmotes pot perjudicar a les perdius blanques. La resposta la podem trobar a la web Recerca en Acció (portal de la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca) on en Bernat Claramunt i Irene Figueroa ens expliquen un projecte que estudia la biodiversitat del Pirineu.
Fonts: