Francesco Tonucci ens avança en aquesta entrevista les seves idees sobre l’estat actual de l’educació científica a Europa i  el paper del museus i de la comunitat en la formació dels infants.

Aquí en teniu un primer tast:

Quina creu que és la situació de l’educació científica als països occidentals? Com podem canviar aquesta dinàmica?

Amb referència a la situació italiana, em sembla que, en general, l’escola està fent perillosos passos enrere. Està tornant al llibre de text, als programes, a les classes impartides de forma tradicional, als deures per fer a casa. Totes les experiències i experimentacions dels anys setanta i vuitanta semblen oblidades, abandonades. Pel que fa a l’educació científica, i em refereixo especialment a l’escola primària amb la qual sempre he treballat, això significa que s’ha deixat de sortir de les aules per explorar el territori de l’entorn de l’escola, s’han deixat de recol·lectar plantes i animalons, s’han deixat de construir microambients. Han desaparegut els horts dels jardins escolars.

Aquestes activitats tenien com a fonament metodològic el convenciment que l’educació científica s’inicia a partir de situacions complexes, com el medi natural, la planta, l’animal, l’hort, i que s’ha de proposar experiències també complexes com el conreu, la cria, l’observació. Es pensava que l’educació científica necessitava, fins i tot a l’escola primària, un laboratori de ciències que acollís microambients, els exemplars recol·lectats a la natura, un lloc on fos possible observar a través de lents i microscopis estereoscòpics, on fos possible mesurar, pesar, controlar. En comptes d’això, hem tornat als llibres de text que expliquen la cèl·lula, la fotosíntesi clorofíl·lica, la secció d’una flor…

Per canviar la situació, els ensenyants hauran de tornar al plaer de la recerca. No haurien de tenir por de sortir de l’escola. L’escola hauria d’establir un nou pacte amb les famílies per trencar la seva actitud de control i fiscalització propensa a la denúncia.

Podeu seguir l’entrevista a l’enllaç: http://issuu.com/museuciencies/docs/entrevista_tonucci_museu_blau-ca

Podeu tornar a veure la conferència des d’aquí:

Conferència: El paper de la comunitat en l’educació dels infants, Francesco Tonucci. 22/10/2012, Museu Blau from Museu de Ciencies Naturals on Vimeo.

Aquesta conferència s’emmarca en un dels seus projectes més emblemàtics, “la ciutat dels nens” que coordina una xarxa de prop de 200 ciutats a Itàlia, Espanya, Argentina i altres països. Proposa una nova filosofia de govern de la ciutat des de la visió dels infants que remarca la importància que aquests han de tenir en la presa de decisions de les polítiques de la ciutat. L’objectiu és fer una ciutat més amable, més segura i més a la mida dels infants. Per exemple, el camí escolar, és una de les propostes  d’aquest projecte   que s’ha aplicat a alguns  barris de Barcelona i d’ altres ciutats i pobles de Catalunya.

Breu biografia de Francesco Tonucci, 1941 (Frato, Itàlia)   

Francesco Tonucci és un reconegut pedagog,  pensador i dibuixant que ha treballat com a mestre i com a investigador en el Departament Nacional de Psicopedagogia d’Itàlia. Actualment dirigeix l’ Institut de Ciència i Tecnologia de la Cognició del Consell Nacional d’Investigacions a la ciutat de Roma. Ha publicat nombrosos llibres i articles entre els quals destaquen: “Com ser infant” (1985), “Amb ulls de nens” (1993), “La soledat dels nens“ (1994), “Ensenyar o aprendre” (1994), “Amb ulls de mestre” (1995), “La ciutat dels nens” (1996) Quan els infants diuen prou!” (2003), “La maquinària escolar” (2008) i “Amb ulls d’avi” (2010). Amb el pseudònim de Frato ha desenvolupat la seva vessant d’il•lustrador  i  ha publicat  també diversos llibres de còmics.  Francesco Tonucci és assessor del projecte educatiu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Seguiment des de Twitter  amb l’etiqueta #edunat