A nivell regional l’exposició mostrava el cas de l‘Estany de Banyoles (on la introducció d’espècies invasores ha provocat una pèrdua considerable de les espècies autòctones, posant en perill la conservació de la seva pròpia biodiversitat) i les accions que s’hi duen a terme dins el Projecte Estany a fi de recuperar i preservar i protegir les seves espècies autòctones.

Per anar ampliant la informació us adjuntem informació extreta de l’article del bloc Món verd ,  sobre una espècie invasora dels nostres rius, el Silur (Silurus glanis), un peix de grans dimensions originari dels grans rius d’Europa Central com el Danubi.

Aquesta espècie es va introduir inicialment a l’embassament de Mequinensa (Aragó), l’any 1974, amb l’únic incentiu de la “bona pesca”sense cap tipus de mesura. La seva introducció ha provocat que la fauna autòctona estigui desapareixent i s’estan modificant completament els nivells tròfics de l’ecosistema fluvial de la zona i també el comportament de certes espècies.

El silur, és un peix molt gros i ictiòfag, és a dir, que s’alimenta principalment de peixos, però el cert és que es menja tot el que troba: amfibis, peixos i ocells, sobretot els seus alevins (individus recent nascuts). Un exemple d’això podria ser el cas de la polla d’aigua o gallineta d’aigua, molt típica de les nostres zones humides, que està deixant de niar en llocs on hi ha silurs perquè es mengen els seus pollets.

Per la seva grandària, necessita grans quantitats d’aliment i no té depredadors, a part de l’home, cosa que facilita la seva tasca invasora. Si a això li afegim que és una espècie molt longeva (pot arribar a viure 80 anys) podem entendre que els seus efectes sobre un ecosistema perdurin molt en el temps.

Font: Anna Oliver, Aliens al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (2a part), Monverd