El concepte Open Access  té una base argumental arrelada en el fet que quan el finançament dels productes, en el nostre cas de ciència, és públic, la seva consulta i reutilització no ha de tenir restriccions.

El moviment en favor de l’accés obert a la informació científica avança per diversos camins i, sembla que ho fa, de forma irreversible. Legislacions, recomanacions ho abonen. Però no només són pressions sobre els editors de dades les raons per les quals el concepte d’accés obert guanya addictes; també hi ha raons d’eficiència, com és el fet que les publicacions científiques d’accés obert tenen un percentatge més alt de citacions.

Per sentit comú, el coneixement científic ha de ser compartit, i també amb molta freqüència per evitar una doble imposició econòmica a resultats científics originalment finançats per fons públics. Per aquest motiu, al Museu hem seguit des de fa temps l’itinerari d’aprofundir en serveis d’accés obert a les dades.

Des del punt de vista d’una institució que proveeix informació científica, el Museu ha anat adquirint l’hàbit de reduir els condicionants per accedir públicament a aquesta informació. Els productes en consulta -publicacions i bases de dades patrimonials- s’han convertit en recursos gratuïts i els mitjans per accedir-hi s’han facilitat enormement amb la implantació de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Recentment, hem rebaixat les restriccions de reutilització de la informació continguda en les publicacions, de manera que ara mateix l’únic requisit és esmentar l’origen de la informació. Igualment les dades de les col·leccions del Museu són pràcticament de domini públic, sense restriccions de cap mena.

Web de Open access week: http://openaccessweek.org/