Aquesta obra pertany a la antiga col·leccció LABOR, Biblioteca de Iniciación Cultural. L’objectiu d’aquesta col·lecció era divulgar diversos temes de la cultura de la Humanitat. Així, la col·lecció es dividia en diferents seccions com: Secció I – Ciències filosòfiques, secció II – Educació, secció III – Ciències literàries, secció IV – Arts plàstiques, secció V –  Música, secció VI – Ciències històriques, secció VII – Geografia, secció VIII – Ciències jurídiques, secció IX – Política, secció X – Economia, secció XI – Ciències exactes, físiques i químiques i secció XII – Ciències naturals.

Els autors dels manuals van ser escollits entre les més prestigioses personalitats del món cultural i científic. La forma de presentar la col·lecció la feia molt atractiva per al públic general, ja que amb un format de 17 x 13 cm i un preu raonable, permetia que el lector adquirís per sí mateix unes nocions dels temes amb la profunditat que ell mateix escollís. Els continguts parlaven des de la història del Dret romà, passant per la geografia del Japó, la física teòrica o l’Estat dels Soviets.

Mineralogia, tot i que podia estar inclos com a ciències químiques, es publicà a la secció XII amb el número consecutiu de tota la col·lecció, el 135 (d’un total de 200 volums publicats). Per aquest volum l’autor escollit va ser Reinhard Anton Brauns (Eiterfeld, 1861 – Bonn, 1937).

Brauns va néixer prop de Cassel, a Alemanya, l’any 1861 i va estudiar a la Universitat de Marburg, on va rebre el seu doctorat en Filosofia l’any 1885. Entre 1883 i 1894 va ser assistent a l’Institut Mineralògic a Marburg. Aquell mateix any va ser nomenat professor de Mineralogia i Geologia al Technische Hochschule de Kalsruhe. Un any més tard també fou nomenat professor a la Universitat de Giessen. L’any 1904 va passar a la Universitat de Kiel i després a la Universitat de Bonn, on es retirà l’any 1934, tres anys abans de l’atropellament que li va causar la mort. (1)

Amb més de 200 publicacions es va convertir en un referent de la Mineralogia europea i mundial. Una de les seves obres més conegudes va ser l’obra titulada Das Mineralreich (El Regne Mineral), que va aparèixer el 1903 i que va ser traduïda a diverses llengües i actualment reeditat. Els seus principals temes de treball eren les anomalies òptiques en els cristalls, la química mineral i la síntesi de pedres precioses. (2)

L’obra de Brauns va ser publicada a la col·lecció Labor l’any 1927. Traduïda al castellà de la mà del professor de la Universitat de Barcelona Dr. Maximino San Miguel de la Cámara (Huerta del Rey, Burgos, 1887-Cartagena, 1961). Esdevingué professor de geografia física de la Universitat de Barcelona en crear-se la Secció de Ciències Naturals (1911) i, poc després (1912), catedràtic per oposició de geografia física i geologia dinàmica. Aquest tombant vivencial l’ajudà a decantar-se per la petrografia, especialitat de la qual és considerat com un dels pioners en la geologia espanyola. Va ser impulsor i conservador de la important col·lecció petrogràfica del Museu Martorell de Geologia de Barcelona a partir de 1917; reorganitzador i director de l’Institut Geològic de la Diputació des de 1927 i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, amb discurs d’entrada de 1916.(3) També fou membre de nombroses entitats acadèmiques catalanes, espanyoles i estrangeres.

L’obra de Brauns, editada per Labor, consta de 208 pàgines amb nombroses il·lustracions dins del text i làmines: la que conté exemplars del Museu Martorell i un apèndix amb dotze làmines més. El contingut té una part general dedicada a la morfologia mineral, o sigui la part més relacionada amb la cristal·lografia, conjuntament amb les propietats físiques i químiques dels minerals. Una segona par és dedicada a la descripció dels diferents grups minerals i acaba amb una curta bibliografia. Cal dir que les làmines que aparèixen no són les de Brauns, si no les dedicades a minerals i mines del nostre país, com: les de la mina Règia, Almadén i Linares, Riotinto i Langreo, Santander, Cardona, Súria, Garraf, Cercs, Ripoll o la Pobla de Lillet. També algunes com les de les coves del Drac, Kimberley, el meteorit de Nulles (Tarragona) i algunes làmines primes.

Referències:

(1) Knaus, E.H. (Memorial of Reinhard Brauns. Universitat de Michigan.
http://www.minsocam.org/ammin/AM23/AM23_131.pdf
(2) Brauns, Reinhard Anton (1861-1937) Nota a Mineralogical Record website:http://www.minrec.org/libdetail.asp?id=193
(3) Maximino San Miguel de la Cámara, Societat Catalana de Geografia.http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720052a.htm