Knifofia

Josep M. Gómez

Nom comú: Knifofia

Nom científic: Kniphofia x praecox Baker

Família: Liliàcies

Distribució: Sud de la península del Cap (Àfrica occidental), des de Wilderness fins la badia de Plettengerg.

Hàbitat: Vessants humides i terrenys embassats.

Període de floració (aproximat): Al Jardí floreix durant l’hivern i també a la primavera.

Descripció: Planta perenne, herbàcia, amb arrel fasciculada. Fulles (d’1 cm. d’amplada) i inflorescències de fins 1,2 m d’alçada. Eix floral amb gran quantitat de bràctees estèrils a la part inferior i fèrtils a la superior, de 7 a 10 cm. de llargària, fins a 5 cm. de diàmetre. Botons florals vermells. Les flors madures van des del taronja al vermell; es troben inclinades des d’abaix i cap a fora. Periant d’uns 3 a 4 cm. de llarg, que s’eixampla cap a la boca. Un o dos estams poden destarcar-se lleugerament.

Curiositats: El gènere Kniphofia fou descobert a l’any 1794 per C. Moench, botànic alemany que va treballar a Marburg. Va escollir aquest nom en homenatge a Johannes Hieronymus Kniphof (1704-1763), professor de medicina a la universitat d’Erfurt i afeccionat a la botànica.

Cultiu al Jardí Botànic: És una planta de zones humides, encara que al Jardí suporta bé els períodes de sequera. Prefereix l’exposició solar directa. Moderadament sensible a les baixes temperatures, però tolera malament les gelades prolongades. Creix molt en les costes exposades a vents salins. Al Jardí és al mes de gener quan ens trobem amb el major nombre d’inflorescències. En el seu lloc d’origen, després dels incendis, es produeix una major inducció floral.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *