El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie d’amfibi, endèmica del massís del Montseny, considerada l’única exemple de vertebrat endèmic de Catalunya, l’únic urodel endèmic d’Espanya i l’amfibi amb l’àrea de distribució més petita de tot Europa.
Des de la dècada dels 80 es coneixia l’existència d’una població de tritons al Montseny, inicialment identificats com a exemplars del tritó del Pirineu (Calotriton asper o Euproctus asper). Però no va ser fins al 2005 que la seqüenciació del seu ADN mitocondrial va permetre afirmar que es tractava de dues espècies diferents (Carranza & Amat, 2005, 2008).
El tritó del Montseny no supera els 11 centímetres de longitud i uns 5 g de pes. Presenta una coloració marronosa al dors amb unes petites taques grogues als flancs de la cua, i de color crema a les parts ventrals.
Habita torrents de muntanya d’aigües netes, fredes i molt oxigenades, en altures superiors a 600 m. Es tracta d’un amfibi exclusivament aquàtic, adaptat a les aigües corrents. No realitza respiració pulmonar, sinó que respira per l’epidermis i l’epiteli bucal. Això provoca que la temperatura de l’aigua hagi de ser força baixa per mantenir una concentració d’oxigen elevada. A l’estiu, l’activitat superficial del tritó del Montseny pràcticament desapareix i els tritons es refugien en petites fissures al fons del torrent.
S’alimenta d’invertebrats aquàtics i de larves de salamandra. Les femelles ponen una mitjana de 40 ous la incubació dels quals dura entre 30 i 40 dies.
És una de les poblacions d’amfibis més petita d’Europa, es calcula que hi ha uns 1.500 exemplars en una extensió de prop de 40 km2 i que en els darrers anys aquesta població ha minvat un 15% raó que ha fet que estigui a la Lista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura catalogada com a especie en perill crític d’extinció (CR). És un dels amfibis més amenaçats d’Europa.
Què s’està fent per a la seva conservació?
Des de l’any 2006, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya cofinancen el Projecte de conservació del tritó del Montseny en l’àmbit del Parc Natural del Montseny, que té com a objectiu garantir la supervivència d’aquest vertebrat tan amenaçat.
L’any 2007, es van traslladar al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa vint exemplars adults per iniciar un programa pilot de reproducció en captivitat. L’objectiu principal d’aquest projecte era assegurar-ne la supervivència i permetre crear noves poblacions de tritó.
Enguany hi ha en marxa un nou projecte de conservació del tritó a l’àrea d’herpetologia del Museu de Ciències Naturals de Granollers finançat per la fundació Mohamed bin Zayeh Species Conservation Fund que permetrà dissenyar un programa de creació de noves poblacions dins els hàbitats potencials a partir dels exemplars nascuts en els tres nuclis de cria en captivitat que existeixen actualment.
Si en voleu saber més:
Informació trobada a:
Podem estar molt contents de tenir aquest amfibi a la nostra terra i que es treballi per millorar el seu hàbitat.
Fa poc es va entregar un premi a la protecció de l’hàbitat del tritó al Parc Natural del Montseny: http://monmontseny.wordpress.com/2014/04/02/premi-a-la-proteccio-de-lhabitat-del-trito-al-parc-natural-del-montseny/