Aquesta col·lecció fou donada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona per part d’un dels seus descobridors, Joan Vicente i Castells, l’any 2002. Humanista, estudiós de la natura i fundador del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord (Santa Coloma de Gramenet), va publicar-ne una monografia el mateix any.

En el treball actual, els investigadors Josep Marmi (ICP); Bernard Gomez, Véronique Daviero-Gomez i Sheila Villalba-Breva (Université Lyon 1), i Carles Martín-Closas (UB) han realitzat una revisió de les assignacions taxonòmiques del material (prop de 400 espècimens) i l’han contextualitzat a nivell paleoecològic.

La col·lecció de plantes d’Isona és una de les poques conegudes de finals del Cretaci a Europa. Hi estan incloses coníferes del grup de les cupressàcies (on podem trobar xiprers i sequoies) i abundants fulles de plantes amb flors (des de les primitives Magnòliides, passant per les palmeres fins a representants del grup més modernes com les Celastrals i les Fagals). Aquests fòssils representen una flora que creixia en ambients fluvials (planes d’inundació) que eren dominats per una notable diversitat de plantes amb flors.

Aquest material és de gran importància per comprendre els darrers estadis del procés que va portar a les angiospermes a dominar els ecosistemes terrestres i conèixer les comunitats vegetals que sustentaven poblacions de grans dinosaures fitòfags, pocs milions d’anys abans de la seva extinció.