Per totes unes casuístiques climatològiques i geològiques, en alguns d’aquests indrets hi van quedar fossilitzats ous de grans sauris, com el Titanosaure, i petjades a la roca.
A Coll de Nargó, els primers en trobar restes d’ous i d’altres fòssils varen ser científics alemanys que s’ho van començar a endur cap el seu país. Però alguna gent del territori van alçar l’alarma i van bellugar cel i terra per poder aturar l’espoli i retornar les peces que s’havien endut. L’ADAU, Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell, va fer una gran feina per recuperar el patrimoni perdut. Amb els anys i la implicació de l’Institut Català de Paleontologia i algunes universitats catalanes, s’ha aconseguit crear un espai on donar a conèixer un món fins fa poc desconegut però molt i molt fascinant: la Dinosfera.
La dinosfera l’han batejat com a centre paleoambiental i després de les últimes actualitzacions s’ha centrat en els ous de dinosaures i el jaciment de l’entorn de Coll de Nargó. Perquè, efectivament, les terres d’aquesta zona de l’Alt Urgell són riques, sobretot, en ous de grans dinosaures i és on s’ha trobat la posta més nombrosa d’Europa. També es pot veure un audiovisual que explica el pas dels dinosaures per casa nostra. Però a part del museu, el que té un gran valor és poder visitar el jaciment a peu de muntanya, el Mirador del Cretaci. Un jaciment totalment lliure on s’hi poden observar petjades a la roca i nius amb postes d’ous, amb plafons explicatius. No és difícil arribar-hi però s’ha de saber on es va…
Malauradament, el jaciment de Coll de Nargó ha patit més d’un cop la falta de sensibilitat de l’home cap el patrimoni històric i natural. Fa uns dos anys van robar unes restes d’un esquelet fòssil que, setmanes més tard, els infractors van tornar. Actualment, els científics encara estan estudiant de què devien ser les restes trobades.
Però el pitjor atemptat patit pel jaciment ha passat fa poques setmanes. Uns desconeguts van destrossar sense cap tipus de consideració la zona on hi havia els nius d’ous del jaciment. Era una zona de gran valor patrimonial on estaven senyalitzats els diferents tipus de nius i els ous que hi havia hagut. Encara no se sap l’autoria dels fets, està en mans de la policia, però el delicte és molt greu perquè la destrossa és irreversible.
A la foto es pot veure com eren els nius, pintats de color vermell i groc, i com ha quedat el jaciment després del vandalisme.
Fet amb mala fe o una simple bretolada? La qüestió és que el mal ja està fet i és irreparable. No es podran recuperar mai més unes restes que ni el pas de 70 milions d’anys havia aconseguit esborrar.
Núria Tomás Gimó, biòloga de La Seu d’Urgell