Els cecidis, o gales, són unes hipertròfies vegetals, un creixement anòmal de les cèl·lules, i hiperplàsies, multiplicació anormal de les cèl·lules, provocat per l’acció específica d’agents cecidògens (Meyer, 1987). La causa és la picada o a la posta d’ous de diferents grups d’organismes que van des dels virus i bacteris fins a un ampli ventall de grups d’artròpodes.
Poden afectar totes les parts de la planta: els borrons, els fruits, les fulles, les flors, les tiges, les arrels o el tronc. N’hi ha de petites i de grosses. Poden ser des d’una petita inflamació entre les capes superior i inferior de l’epidermis, fins a pústules a la part de darrere de les fulles, amb formes de berruga, enrotllaments foliars, butllofes o altres malformacions.
Les formacions que es poden incloure dins del concepte de gala o cecidi són abundants, i diversificades, i se’n coneixen unes 15.000 espècies d’organismes inductores d’aquestes.
La col·lecció Vilarrúbia
El Museu ha recuperat una valuosa col·lecció de gales, llegat d’Antoni Vilarrúbia (1901-1957). La col·lecció conté més de dos-cents models de gales diferents i va ser emprada com a material de referència per establir l’estat de coneixement actual de la cecidiologia catalana.
Imatge extreta de Masó (1986).
Antoni Vilarrúbia i Garet (Balenyà, 1901-Balenyà, 1957). Entomòleg i professor de l’Escola Superior d’Agricultura. Va crear la secció d’Apicultura del Museu de Zoologia de Barcelona. De 1932 a 1957 va ser recol·lector del Museu i posteriorment conservador d’entomologia. Va ampliar enormement les col·leccions ja existents, les quals a més a més van ser enriquides amb el trasllat de les col·leccions de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Museu de Zoologia de Barcelona, promoguda l’any 1926 per Josep Maria Bofill i Pichot, aleshores secretari perpetu de l’Acadèmia, que també havia estat president de la Institució Catalana d’Història Natural i de l’Institut d’Estudis Catalans.
És autor, entre altres treballs, de Les zoocecídies de les plantes de Catalunya (1936), extensa monografia de les cassanelles catalanes i de Zoocecidias de la Península Ibérica, I. Cynipidae (g. Neuroterus) (1956). La col·lecció de cecidis de Torrellebreta, Balenyà, va ser llegada al Museu de Zoologia de Barcelona, on està dipositada actualment. Juntament amb les gales, Antoni Vilarrúbia va conservar adults obtinguts d’aquestes formacions, però no els va classificar gairebé mai tret que en fossin els causants directes. La correspondència mantinguda amb Tavares, el millor especialista en gales de l’època, fa que algunes de les espècies dipositades a la seva col·lecció tinguin una importància rellevant.
Ara, des del MCNB s’ha realitzat una important tasca de documentació i catalogació, i s’ha creat un arxiu fotogràfic que il·lustra els models més comuns de gales a Catalunya. Tasca realitzada per Maria Blanes, biòloga, en el marc del seu treball de final de grau, amb Juli Pujade, col·laborador del Museu i Berta Caballero, conservadora d’artròpodes del museu, com a tutors.
Properament es publicarà tot aquest treball de documentació i catalogació.
Més informació:
Les plantes també pateixen càncer, Mònica López Ferrado, diari ARA, diumenge 19 d’abril.
La col·lecció Vilarrúbia, web del Museu
Molt interessant, el tema de les gales. És d’aquells poc coneguts que sempre sorprenen satisfactòriament els profans. Enhorabona per realitzar aquest estudi, que posa en valor col·leccions del Museu i la figura de les persones que les van crear.
Moltes gràcies Georgina!