La fauna cavernícola: els animals que no es veuen
Quan parlem de diversitat animal ens solem fixar en la part més visible de la fauna. Però hi ha una riquesa amagada a llocs recòndits, com les cavitats subterrànies. Investigadors del Departament d’Artròpodes del Museu han publicat l’estudi “Biodiversitat d’artròpodes de les cavitats del Parc Naturals dels Ports”, que ofereix moltes novetats sobre els invertebrats “hipogeus”, és a dir, els que s’han adaptat a viure sota terra.
L’estudi doncs s’ha centrat en coves, avencs i mines, las quals estan plenes de galeries, microfissures, escletxes i en algunes hi trobem bases d’aigua, i fins i tot llacs i rius subterranis. Aquests espais acullen una gran diversitat d’organismes microscòpics i de fauna invertebrada, a més d’uns pocs vertebrats (peixos, amfibis, ratpenats,.. ).
Animals sense ulls i sense pigmentació, adaptats a la vida en espais foscos i recòndits
Alguns dels que hi trobem no són exclusivament cavernícoles, sinó pertanyents a espècies que poden tenir una certa dependència a l’ambient subterrani. Però en aquest estudi el que interessava era ampliar coneixements d’espècies d’invertebrats totalment aclimatades a viure dins de cavitats i que presenten unes característiques biològiques i ecològiques que els permeten viure en aquests ambients. Així, ens trobem que molts d’ells han perdut els ulls, són cecs ja que en la foscor de poc els servirien –és el que s’anomena anoftàlmia. També poden haver perdut la pigmentació, ja que no els cal protegir-se de la llum solar ni tenen perquè camuflar-se de possibles predadors –a les fosques tampoc no els veuen, i també acostumen a presentar els apèndixs molt més allargats que els seus parents hipogeus, perquè amb ells han de reconèixer l’entorn, comunicar-se i suplir la manca de visió.
D’interès científic i ecològic
Els artròpodes cavernícoles tenen molt d’interès científic i faunístic, perquè moltes de les espècies que viuen en coves són endemismes de la zona prospectada. És a dir, viuen aïllats en aquella zona, i fins i tot en aquella única cavitat. D’altra banda, la presència o absència de certes espècies pot ser un bioindicador, tant de l’estat ecològic d’una zona com de l’estat de conservació de les cavitats on habiten.
L’estudi es va dur a terme durant el 2012 a deu cavitats del Parc, triades per a la seva riquesa de fauna invertebrada amb rellevància científica i també per ser de les més visitades. I com que la presència humana és un dels factors que poden afectar negativament la fauna cavernícola, la tria permet avaluar quin efecte hi té l’activitat espeleològica. Les deu cavitats estudiades per investigadors del Museu i per membres de BIOSP (Associació Catalana de Bioespeleologia) són: Ermets de Passamonte (Prat de Comte), Cova del Conill (Horta de Sant Joan), Avenc de Sabarín/Cova de l’Orgui i Forat del Riu Algars (Alfara de Carles), Avenc de la Barcina (Roquetes), Avenc de la Crisi, Avenc dels Mamelots, Avenc del Polit i Avenc del Salany (Tortosa), Cova Trobada (La Sénia).
La recerca va fer imprescindible capturar un mínim d’exemplars per tal d’assegurar la correcta identificació de les espècies observades. La tasca de determinació sistemàtica va córre a càrrec dels tècnics del Museu amb la col·laboració d’especialistes externs. En aquesta identificació va jugar un paper molt important l’àmplia col·lecció de referència de fauna cavernícola que té el Museu i que és fruit de gairebé un segle de recerca biospeleològica.
En quantitat d’espècies identificades, els resultats són espectaculars. Es van capturar un total de de 2.587 espècimens que pertanyen a 5 classes, 19 ordres, 40 famílies i 45 espècies. La classe Insecta es la més ben representada, amb 2.075 exemplars. La segueix a molta distància la Classe Entognatha, amb 404 individus. Altres classes estan menys representades: d’Arachnida n’hi ha 104 individus i de la Chilopoda 5 exemplars.
Si des del punt de vista de quantitat els resultats són bons, encara són mes significatius a nivell de qualitat per algunes troballes concretes. Així, a diferents cavitats s’hi van trobar exemplars d’un escarabat caràbid, que és una nova espècie per la ciència, Laemostenus (Antisphodrus) portsensis n. sp., espècie endèmica dels Ports. També es va localitzar una nova espècie de quilòpode, Lithobius sp., trobada a l’avenc de la Barcina i que es troba actualment en vies de descripció. A part d’això, s’hi van trobar dues espècies d’insectes que no s’havien citat encara a Catalunya (es tracta d’un ortòpter i d’un dípter). Finalment, també té molt d’interès haver observat i trobat exemplars de l’espècie “estrella” del massís dels Ports, el Paraphaenops breuilianus (Jeannel), un coleòpter protegit a Catalunya (PEIN i ICHN), estrictament cavernícola i endèmic d’algunes cavitats dels Ports, del qual s’ha pogut redefinir i ampliar la seva distribució. L’espècie també és important, perquè en viure només dins de coves, la seva presència o absència, al llarg dels anys, pot indicar l’estat de conservació de les cavitats estudiades, un dels objectius també prioritaris en aquest estudi.
Precisament, una de les conclusions és que les cavitats estudiades, la majoria de dificultat tècnica relativament alta, es troben en bon estat i això sembla indicar que no hi ha un excés de freqüentació. Tot i així, els investigadors creuen que seria convenient controlar una mica més, les dues coves de més fàcil accés.
Pel què fa a l’objectiu principal, l’acurat i ampli estudi d’aquest medi tant singular ha permès ampliar els coneixements sobre el valor científic dels avencs i coves. Com a conseqüència, ara és possible elaborar un catàleg raonablement representatiu de la biodiversitat de la fauna d’artròpodes en aquests hàbitats tan singulars, i a l’hora tan fràgils del Parc Natural dels Ports.
Més informació: