Que el canvi climàtic ja està tenint efectes visibles és una cosa que els científics destaquen des de fa temps. Però alguns efectes són ben curiosos i inesperats. Investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona han observat que l’augment de temperatures degut al canvi climàtic ha provocat l’allargament de les ales de la llucareta (Carduelis citrinella).
En un article publicat a la revista Ecology and Evolution, s’explica la diferència en la longitud mitjana de les ales d’aquest ocell en dues poblacions del Prepirineu. L’article el signen Antoni Borràs, Josep Cabrera i Joan Carles Senar, tots tres de l’equip del Museu, junt amb el suec Mats Björklund, de la Universitat d’Uppsala.
La llucareta és un ocell d’uns 12 centímetres de llargada que habita a l’alta muntanya a l’Europa occidental. Als Pirineus i als Prepirineus hi és present amb una alta densitat. Els investigadors van fer un seguiment de dues poblacions durant una mica més de dues dècades.
Concretament, es van prendre dades de dues poblacions situades a uns 2.000 metres d’altitud al Port del Comte. Un grup es troba a La Bòfia, a la cara sud, i l’altra a La Vansa, a la cara nord. Entre totes dues hi ha diferències i la que viu a La Vansa té una taxa de supervivència més elevada, més èxit reproductiu i muda la ploma amb més rapidesa. Tot això denota, doncs, un millor estat de la població degut, probablement, a unes condicions ambientals més favorables.
La població de La Bòfia es va seguir des de 1986 fins al 2010 i la de La Vansa des del 1991 fins al mateix any.
Els resultats indiquen que, en aquests anys, la mida de les ales de la llucareta ha augmentat, de mitjana, uns 2,5 mil·límetres. Això és un augment notable, atès que l’ala mesura entre 75 i 80 mil·límetres –s’hauria allargat al voltant d’un 3%. La variació ha estat de tal magnitud que al final del període estudiat la longitud de les ales de les femelles era igual a la que tenien les ales dels mascles quan es va començar a recollir dades.
Però, què podia haver causat aquest augment de longitud? Allò que havia canviat significativament en aquests anys havia estat la temperatura mitjana a l’hivern, degut al canvi climàtic. La temperatura mitjana a l’estiu no havia variat de forma remarcable. Per tant, els investigadors varen establir una hipòtesi: la variació de longitud de les ales havia d’estar correlacionada amb la temperatura hivernal. I això havia de ser degut a un canvi adaptatiu. És a dir, que les ales més llargues proporcionen algun benefici als ocells per enfrontar-se a temperatures hivernals més elevades.
Efectivament, les dades mostraven que a a La Vansa es donava una relació: si un hivern quan la temperatura augmentava, l’estiu de l’any següent la longitud de les ales creixia. I això es produïa en mascles i femelles. A La Bòfia la situació era diferent. Per als mascles es podia establir la mateixa relació que a La Vansa, però per a les femelles l’efecte de la temperatura en la longitud de les ales ja es notava l’estiu del mateix any. Dels resultats també es desprèn que l’impacte de la temperatura és més important en la població de La Bòfia que no pas en l’altra.
Els investigadors també van aplicar una sèrie de models biològics per estudiar si el canvi es produïa perquè l’ocell s’adaptés a les noves condicions. Els models no adaptatius van ser descartats i els models adaptatius encaixaven millor amb les dades. Per tant, es concloïa que el canvi de longitud era una resposta a uns hiverns menys freds. I aquestes variacions es transmetien a la descendència.
Entre les conclusions de l’estudi, els científics destaquen que algunes variacions provocades pel canvi climàtic ja poden detectar-se si s’agafa una sèrie prou llarga de dades –en aquest cas, 20 i 25 anys. D’altra banda, constaten que dues poblacions properes poden respondre de manera diferent a aquest canvi si hi ha factors locals que hi influeixen. Finalment, destaquen que els canvis biològic adaptatius provocats per l’augment de temperatures poden ser prou ràpids perquè es detectin al cap de pocs anys.
Queda per explicar quin avantatge dóna a les llucaretes unes ales més llargues per enfrontar-se a temperatures hivernals més altes. S’ha observat diverses vegades que les extremitats es fan més curtes si les temperatures són baixes, per no perdre tanta calor. I, a la inversa, amb temperatures més elevades es poden allargar per tenir més superfície d’intercanvi de calor. També podria ser que unes ales més llargues facilitessin les maniobres dels ocells o els proporcionessin més velocitat.
Però, de moment, tot això són especulacions. Els investigadors del Museu ja estan treballant per comprovar quina hipòtesi encaixa millor amb les dades. La llucareta del Port del Comte segueix sota la seva observació. El canvi climàtic li ha allargat les ales. Però, què hi guanya, la llucareta?
Referència: