Ens acostem a Sergi Herrando, biòleg investigador de l’Institut Català d’Ornitologia i un dels principals investigadors que ha participat en aquest projecte perquè ens expliqui més la rellevància de les dades obtingudes.
Per què aquest estudi?
Avui en dia ningú s’estranya de que algú digui que si el PIB o l’IPC puja o baixa això sigui bo o dolent, malgrat poca gent sap com es construeixen aquests índexs. Els indicadors biològics són eines complexes d’elaborar però científicament robustes, i ens serveixen per quantificar els impactes ambientals sobre la biodiversitat . Aquest estudi ?pretén avançar en la creació d’indicadors biològics que ens mostrin com canvia la diversitat com a resultat dels canvis en els hàbitats, un dels punts claus del Pla Estratègic per a la Biodiversitat 2011-2020 de Nacions Unides. Més concretament, aquest treball analitza un dels canvis més rellevants en el nostre context mediterrani, l’abandonament rural i ho fa a través de les dades disponibles del grup de vertebrats i el d’invertebrats dels què disposem de millors dades, com són els ocells i les papallones.
No s’havia fet mai abans?
Sí, però només en ocells, i de manera més parcial. Fer-ho conjuntament amb un grup ecològicament tan diferent com les papallones ha servit per polir la metodologia, i sobretot per donar resultats més robustos.
Quan es va començar a fer? Ja s’ha acabat o té continuïtat?
Les dades corresponen a projectes de seguiment d’ocells (inici 2002) i papallones (inici 1994) a Catalunya?. Els dos seguiments continuen funcionant gràcies als centenars de voluntaris que hi participen i cada any es pot veure si els patrons temporals observats continuen en la mateixa direcció o canvien.
?Podeu adreçar-vos al projecte de seguiment del SOCC: Seguiment ocells comuns a Catalunya (SOCC) i al de seguiment de papallones: Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).
?També hi ha dades fenològiques relacionades?
?No. Hem tractat els canvis poblacionals (variacions en el nombre nombre d’individus).
L’objectiu de l’estudi era demostrar la pèrdua de biodiversitat d’aquests espais causat per l’abandonament? O que aquestes espècies d’ocells i papallones són bons indicadors per a dur aquests estudis?
?Les dues coses. Primer calia detectar quines espècies responen al canvi ambiental que suposa l’abandonament rural, el qual comporta un increment progressiu de les masses forestals arbrades en detriment dels espais oberts. Tot plegat resultat de la manca de rendiments econòmics de la fusta, les pastures, etc. Però també calia estudiar si ocells i papallones canviaven, a escala catalana, les seves poblacions a conseqüència de l’abandonament i sobretot avaluar l’impacte global mitjançant un? indicador de síntesi.
Pots explicar més detalladament què es un indicador de síntesi?
Els indicadors de síntesi engloben processos ecològics complexos per donar resposta a una pregunta concreta. En aquest cas, cal determinar l’ecologia de cada espècie i quantificar-la de forma numèrica. En paral·lel es imprescindible disposar de bones dades anuals sobre l’abundància de les espècies. Finalment cal agrupar els dos conceptes (ecologia i canvis poblacionals) seguint fórmules matemàtiques amb sentit ecològic per arribar a una xifra que permet avaluar l’impacte ambiental del canvi ambiental sobre les poblacions.
Quina metodologia heu aplicat per a l’obtenció de les dades?
En síntesi es basa en emprar els comptatges d’ocells i papallones que fan els voluntaris any rere any en els mateixos llocs i moments de l’any.
Ens pots parlar una mica més de la tasca d’aquests voluntaris?
Tradicionalment els estudis ecològics els feien els experts acadèmics, però això ?tenia una limitació evident en termes de costos: es podien fer estudis en àrees concretes, però mai cobrir tot un país. Els aficionats a la meteorologia van ser dels primers en treballar en xarxa per millorar el coneixement científic. Els aficionats a la natura, vam arribar després, però amb força 🙂 , ens agrada sortir al camp, i més si ho fem per alguna cosa més enllà del nostre plaer.
I a partir d’ara què? A qui van dirigits aquests estudis? Serveixen per a la gestió d’aquests hàbitats? Es té coneixement o en teniu sobre si ja s’han pres o aplicat mesures de gestió al respecte?
Sí, el procés d’abandonament rural i el seu impacte en biodiversitat ja es coneixia. Els investigadors no són sempre gent tant aïllada del món real com podria semblar. La bona sintonia amb l’ administració ha permès des de fa anys, entendre el problema i adreçar polítiques ambientals per mirar d’aturar la pèrdua de biodiversitat. S’hi està treballant des de diferents àmbits, tot i que el problema té les seves arrels en canvis socioeconòmics a gran escala i no són fàcils d’arreglar. Cal continuar monitoritzant, any rere any, les poblacions d’ocells i papallones per veure si les accions dutes a terme tenen el seu efecte. Ara, ja tenim un indicador molt robust per copsar el què passa i veure si les coses evolucionen en el sentit desitjat.
L’equip de treball de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que ha participat en aquesta investigació treballa des del Museu Blau gràcies al suport que des de fa anys dóna el Museu a ICO.?
Referència de l’article:
Més informació: Dr Sergi Herrando: ornitologia@ornitologia.org
Sergi Herrando Vila (44 anys). Nascut a Barcelona i doctor en biologia. Des de l’Institut Català d’Ornitologia treballa en el coneixement de l’estat de les poblacions d’ocells i en les causes que les afecten. Actualment participa en diversos projectes de recerca internacionals i coordina l’Atles dels ocells d’Europa.