Les coves del tresor

“Sembla que Déu tingui una preferència especial pels escarabats”, va dir Charles Darwin. Actualment es coneixen, aproximadament, un milió i mig d’espècies animals, de les quals la meitat són insectes i d’aquestes 300.000 són espècies d’escarabats. És a dir, una de cada cinc especies animals conegudes és un escarabat.

Tot i així, se’n segueixen descobrint. Investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona han descrit a la revista del Museu Animal Biodiversity and Conservation  una nova espècie pertanyent al gènere Laemostenus Bonelli 1810. La van descobrir en cinc coves del Massís dels Ports.

La fauna subterrània de la península Ibèrica està considerada una de les més riques i millor estudiades del món. Però, per sort, encara reserva sorpreses. L’any 2012, M. Prieto, J. Mederos i J. Comas, del departament d’artròpodes del Museu, varen dur a terme un estudi dels artròpodes dels Ports, amb el suport de l’Associació Catalana de Bioespeleologia. A més d’aportar nous coneixements sobre la distribució d’aquesta fauna, l’estudi ha donat com a fruit el descobriment d’aquesta nova espècie.

Del gènere Laemostenus Bonelli 1810, a la Península Ibèrica se’n coneixien 19 espècies, bàsicament del subgènere Antisphodrus Schaufuss. La vintena espècie s’ha anomenat Laemostenus  portsensis sp., un nom força llarg per un animal que no arriba, en el millor dels casos, als 17 mil·límetres de llargada.

Les cinc coves on es van fer la prospecció són: Avenc dels Ermets de Passamonte, Cova del Conill, Avenc de la Barcina, Avenc dels Mamelons i Forat el Rastre. Són ambients relativament freds i molt humits, amb temperatures que, en el moment de la recol·lecció, oscil·laven entre els 9,1 i els 16,3 graus. La humitat es trobava molt a prop dels valors de saturació a la majoria de coves.

 

Formatge, carn i cervesa per a la captura

En total es van obtenir 32 individus, alguns per captura directa i amb altres amb paranys. Tant en zones de penombra com a cambres profundes, es varen col·locar paranys amb una barreja de formatge i carn seca, en uns casos, i de cervesa i sal en altres.

La feina de prospecció i captura, tot i les seves dificultats, no va ser la més complexa i laboriosa. Parlem d’animals molt petits, que en aquest cas mesuren entre 11.70 i 16.30 mil·límetres. Per trobar diferències que permetin dir que es tracta d’una nova espècie i no d’exemplars pertanyents a qualsevol de les ja conegudes, cal fer estudis molt minuciosos. Els exemplars recollits s’han de comparar amb especímens ja classificats. I en això juga un paper essencial l’àmplia col·lecció del Museu, on els exemplars estan perfectament registrats. Els individus es van comparar amb altres de les espècies L. (A.) levantinus (Bolívar, 1919) i Laemostemus lassalle.

El nou escarabat té algunes característiques diferencials, com ara un cos més prim i xafat, amb una cobertura d’un marró vermellós fosc. El cap té forma ovoïdal –més llarg que ample i una mica estret a la base- i els ulls són petits i lleugerament convexos. Les cames són llargues i primes. “Algunes característiques poden variar entre individus d’una mateixa espècie que visquin en llocs diferents i per això no sempre es pot dir que és una nova espècie” afirmen els investigadors. “ Però el que ens va fer decidir-nos va ser sobretot la forma del cap i de la part dorsal del cos i la forma dels genitals”.

La majoria dels exemplars es varen capturar a l’Avenc dels Ermets de Passamonte i a la Cova del Conill i amb paranys situats a uns 30 metres de l’entrada. Cap individu no va ser recollit a més de 40 metres, tot i que alguns sí que es trobaven a zones verticals profundes.

Els investigadors creuen que la separació d’aquesta nova espècie respecte als seus veïns es devia produir per barreres ecològiques mes que geogràfiques. Sigui com sigui, ara ja sabem que les zones subterrànies dels Ports hi ha un veí que fins ara no coneixíem.

 

Referència:

M. Prieto, J. Mederos & J. Comas, 2015. A new species of Laemostenus Bonelli, 1810 (Coleoptera, Carabidae) from Els Ports Natural Park (Catalonia, northeastern Iberian peninsula). Animal Biodiversity and Conservation, 38: 23–30.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *