Home d’idees clares, de propostes agosarades que sacsejaven l’establert. “Sacsejat però no remenat”, una broma recurrent entre nosaltres, com si fos el Dry Martini del James Bond, l’humor sempre present. No han estat ni deu anys els que ens hem conegut, però han deixat una empremta sòlida, han generat uns canvis fonamentals en tots nosaltres i als museus de ciència. Primer amb les jornades de formació d’educadors, després amb el llibre Som educació, que va permetre obrir una nova col·lecció en les publicacions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i sobretot, amb la seva assessoria per poder desenvolupar el nou model educatiu del museu.

Ell va introduir la Teoria de la complexitat d’Edgar Morin a l’educació científica escolar i d’aquí a l’educació dels museus de ciència. Unes propostes nascudes a la universitat que, com un murmuri, tal i com ell parlava, es van anar incorporant a l’Escola del Consum de Catalunya, al Museu Agbar de les Aigües i al nostre. Se l’estimava, ens tenia com a referent del museu que vol ser transformador, que no es conforma en ser un més i ens demanava de ser allà on poguéssim aportar la nostra experiència. La seva gran generositat, facilitant que fóssim els altres els qui prenguéssim el protagonisme, procurant sempre fer aflorar el millor de tots nosaltres, tot un líder.

Som moltes les persones i institucions que li hem d’agrair haver pogut gaudir de la seva saviesa, que ens hagi permès compartir el seu mestratge i que ho hagi fet des de la seva gran humilitat. El trobarem molt a faltar.

Pere Viladot

23 de novembre de 2015