Una nova guia naturalista: CARACOLES Y BABOSAS DE LA PENÍNSULA IBÉRICA Y BALEARES

Francesc Uribe, conservador d'invertebrats no-artròpodes del Museu

Les guies per identificar mostres d’elements de la natura són una peça cabdal de l’activitat naturalista avançada. La seva mera publicació relacionada amb un grup biològic sol ser un bon indicador de l’existència d’un gruix de persones interessades en desxifrar la variabilitat i distribució de les espècies que hi pertanyen. La intensitat de l’activisme naturalista empeny a l’elaboració de recursos útils per a la identificació, on les guies prenen un lloc destacat.

Els mol·luscs continentals, cargols i llimacs, són fascinants per la seva biologia (il·lustrada amb estratègies evolutives insòlites per superar el permanent perill de dessecació), diversificació en espècies i subespècies (malgrat l’aparent limitació indicada) i marcada promiscuïtat en hàbitats idonis. L’estudi dels mol·luscs conjuga l’atracció suficient per comptar amb un nombre estimable de persones com ho demostra la constitució d’entitats que les apleguen: Associació Catalana de Malacologia, Sociedad Española de Malacología, entre d’altres.

Autors_etal
Imatge de Carles Creespo. D’esquerre a dreta: Vicenç Bros, Jordi Cadevall, Albert Orozco, Sergi Gago, Miguel Prieto, Francesc Uribe

Potser ara seran més les persones interessades en els mol·luscs. Després de molts anys d’espera, per fi comptem amb una obra essencial per confirmar identificacions de cargols i llimacs o per deduir-ne l’espècie o subespècie quan hi hagi dubtes per la semblança entre les mostres que puguem estar observant i les possibles identificacions. Jordi Cadevall i Albert Orozco, socis de les entitats malacològiques esmentades, acaben de publicar una nova guia naturalista de l’editorial Omega: CARACOLES Y BABOSAS DE LA PENÍNSULA IBÉRICA Y BALEARES. La malacologia en general,  està d’enhorabona i la d’aquest indret del sud d’Europa molt més.

0- coberta CARACOLES 2
Detall de la portada de la nova guia de cargols i llimacs

Es tracta d’una guia amb voluntat de ser exhaustiva: 817 pàgines per a 526 espècies i subespècies, gairebé 2000 imatges de quan qualitat, més de 500 mapes de distribució i gairebé 300 dibuixos. Els autors s’han sabut envoltar d’un potent equip de suport: 23 experts i 21 fotògrafs. A les dades de la fitxa editorial s’hi pot afegir una comprovació personal: l’obra pesa 1,5 kg! És un llibre, doncs, per tenir al costat de la lupa, de les fitxes d’observacions de camp, de la llibreta de notes i eventualment a l’àrea de prospecció.

La guia apunta a un tipus de recerca en invertebrats que gaudeix d’un benefici admirable, com és el fet que la mostra en estudi sol ser una conquilla. Estigui aïllada o fins i tot amb l’animal encara viu, la conquilla és mol més fàcil de manipular que altres cossos animals i sense córrer el risc de causar mort.

Página_29
Detall d’una pàgina interior de la guia

Per últim, a les bondats de la ingent guia recent publicada hi podem afegir dues circumstàncies que ens resulten molt estimades. Albert Orozco i Jordi Cadevall són col·laboradors científics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i les col·leccions del museu han proporcionat la base per obtenir moltes de les fotografies que es mostren a la guia, realitzades a les pròpies instal·lacions del Museu per Sergi Gago.

Felicitacions pels autors.

8 Comments Add yours

  1. Sergio ha dit:

    Felicito a los autores por el inmenso trabajo realizado, desde luego y con diferencia, lo mejor que se ha hecho nunca, buena recopilación bibliográfica, fotografías de calidad y buenas descripciones, además de añadir especies que por primera vez se han fotografiado, una guía indispensable para aficionados y estudiosos del tema.

  2. Olga ha dit:

    Vaig veure la guia amb gran alegria just quan va sortir, i ara l’he mirat novament amb ulls crítics, després dels comentaris d’Aficionado. He de dir que revisant-la sota ulls crítics, no comparteixo els seus comentaris.
    Em sembla una feina molt ben feta que té molt clar la seva funció: una guia per a identificar les espècies. Es veu que ha estat un treball molt ben pensat i elaborat. Que tot i haver una recopilació important de dades s’ha fet una molt bona feina de síntesi, de triar el més rellevant. I les fotos ajuden molt a retallar les explicacions, l’excés de lletra, ja que elles expliquen de manera molt clara i visual com és la closca del cargol.
    No sóc especialista en fotografia, i no puc fer una valoració de professional, però com a usuària de guies d’identificació, a mi em semblen genials, fins i tot hi veig la textura de la closa! i sobretot perquè permeten la identificació de les espècies que és del que es tracta.
    La única mancança fotogràfica que he trobat és que no hi ha cap foto dels autors. Sort que al blog n’hi ha una i us podem veure la cara.
    Moltes felicitats als autors i espero que els malacòlegs en gaudiu tant o més com la resta d’aficionats a la natura. A mi m’està ajudant a descobrir la gran riquesa i diversitat de cargols i llimacs.

  3. Donnald ha dit:

    Today I received the book and would like to congratulate the authors! It is a really very nice wonderfully illustrated and useful guide to the terrestrial molluscs of the Iberian peninsula! Congratulations!

  4. Ernest ha dit:

    Acabo de rebre la guia i s’ha de dir que és realment fantàstica, bàsicament, perquè al darrera hi ha una feinada inmensa, més del sembla a primera vista i la qualitat és extraordinària, per sobre la majoria de guies existents. Dono la meva sincera enhorabona als autors!
    Espero que aquesta guia animi a molta gent a estudiar els cargols i llimacs.

    Les meves felicitacions novament.

  5. Aficionado ha dit:

    Como aficionado y ‘algo’ entendido en la materia, valoro muy positivamente el trabajo recopilatorio y bibliográfico. Lamentablemente, el apartado fotográfico deja mucho que desear y, desde luego, hablar de ‘imágenes de gran calidad’ es faltar a la verdad, por no hablar de engañar. Las fotos son grandes, y punto. Todas las fotos sin excepción tienen ausencia de color, en algunos casos se nota menos, en otras hace daño a la vista, pareciendo un libro en blanco y negro. Bastantes fotos están muy oscuras y carecen de contraste y/o definición. Algunas hasta están mal impresas, habiendo salido borrosas (Eobania vermiculata, varias Granaria).
    Hay fotos inadmisibles en una guía con estas pretensiones y elevado precio. Ejemplos: Eobania vermiculata, Otala lactea murcica, Mengoana Jeschaui, Portugala inchoata, Retinella incertac, casi todos los Oxychilus, Ashfordia granulata…
    Lo aviso para que el que lo compre no se lleve a engaños, como me pasó a mí.

    1. Jordi Cadevall ha dit:

      Tot agraint els comentaris positius, com a co-autor de la Guia, només vull aclarir que els autors estem més que satisfets amb el contingut fotogràfic del llibre.

      Tal vegada l’excepció són algunes fotografies d’espècies transparents, el cas esmentat dels Oxychilus, que es van treballar per a imprimir en fons negre, i posteriorment per decisió editorial s’han editat sobre fons blanc, amb la conseqüent aparença de “foscor”.

      Per tant no comparteixo, ni de bon tros, l’estricta consideració d’algunes de les fotografies comentades, i et convido que revisis el teu exemplar per si es tractés d’algun problema en la impressió del mateix, la qual cosa et donaria dret a reclamar-ne la substitució al teu llibreter.

      D’altra banda espero que hagis pogut gaudir de la resta del treball, així com de la infinitat de formes i espècies que hi apareixen fotografiades per primer cop.

    2. Aficionado ha dit:

      Estimado Jordi. Agradezco tu pronta respuesta, y reitero que se trata de una obra muy completa, que revela un extraordinario trabajo de documentación, de enorme utilidad para los aficionados y estudiosos más serios. Dicho esto, y por muy satisfechos que sigan estar los autores con el material fotográfico, el hecho es que no resiste la comparación con otros trabajos que sí se pueden catalogar de excelentes, como las fotografías que realizan Claude & Amandine Evanno, o con el catálogo de referencia de Francia editado por Gargominy & Ripken en 2011 (gratuito, por cierto). En mi catálogo, hay varias páginas, pocas, algo borrosas por un problema de impresión. Esto es un detalle muy, muy menor, como las pequeñas erratas que he pillado, o haber incluido docenas de “nombres comunes” en francés (y alguno en inglés) no se sabe para qué. Ninguno de estos detalles me merece ningún reproche, son flecos inherentes a un trabajo complejo como este.

      El verdadero problema son las fotografías de estudio. Lo que es evidente y no se puede negar es que muchas tienen un grave problema de color, debido a la iluminación empleada, en la que se han usado lámparas de muy baja reproducción cromática. El resultado son fotos apenas saturadas, sin apenas color, muy grises, que dificultan la identificación. Esto no es una opinión, es un hecho objetivo. Y no hay ningún fallo de impresión, dado que las fotos de exteriores no presentan ese problema.

      Por añadidura, bastantes fotos tienen un grave problema de contraste, y en varios casos son muy oscuras, pero no solo con los Oxychillus. El resultado es que el comprador recibe el libro con unas fotos que no están a la altura de lo anunciado: “imágenes de gran calidad” dice aquí, “Fotografías de altísima calidad” he leído en otro sitio. Fotografías como la tres especies de Monacha, la Mengoana jeschaui o las dos de Discus, además de los Oxychilidae, desde luego no pueden catalogarse como tales.

      Es indiferente que la culpa sea de la editorial por cambiar el fondo a color blanco, del fotógrafo que no empleó las técnicas adecuadas o del maestro armero. A mí, como comprador, me importa el resultado, y si este no está a la altura de lo anunciado (¡y pagado!) creo que es mi deber avisar a otros compradores para que no se lleven a engaño.

      El resultado es una guía con un material fotográfico muy irregular, en el que se mezclan algunas series de fotos bastante buenas y útiles (ej. Obscurellas, Clasuilidae, Xerocrassas), con otras normales que cumplen el papel aunque les falte color y, en algún caso, contraste (Tudorella, Pyrenaearia, Trissexodontidae, Helicidae) y otras innegablemente malas, como todos los Oxychilus o las Monachas. Y me duele tener que decirlo, porque es evidente que hay mucho trabajo detrás de la guía.

      Gracias y un saludo.

    3. Ernest ha dit:

      No comparteixo les teves afirmacions de que les imatges són de baixa qualitat.
      No sóc un expert de la fotografia però sí que em considero un aficionat de la malacologia i porto forces anys estudiant els cargols i justament un dels punts forts que li veig a la guia són les fotografies.
      Al tractar-se d’una GUIA és important poder identificar els cargols i com millor que amb fotografies grans (tal i com comentes, i a diferència d’altres llibres similars on les fotografies són petites) però de qualitat tampoc manquen.
      Sí que hi ha algunes fotografies de cargols semi-transparents que com diu en Jordi donen una aparença de foscor però no impedeix que es pugui identificar el cargol amb condicions i n’hi ha molt poques que els afecta.

      La meva opinió del llibre és molt bona, justament per les fotografies però també per la gran feina bibliogràfica i d’investigació que hi ha al darrere. També m’agradaria destacar els mapes de distribució molt visuals i útils.
      Tinc multitud de guies de cargols d’Europa i crec que no es pot negar que aquesta obra està al nivell de les millors.
      Salutacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *