Un nou article al Journal of Systematic Palaeontology posa de manifest la importància dels estudis taxonòmics en el coneixement de la biodiversitat d’èpoques geològiques passades.
Una nova col·laboració entre el departament de Paleontologia del MCNB i del Muséum d’histoire naturelle de la ville de Genève ha donat lloc a un nou estudi sobre la diversitat dels organismes unicel·lulars, els foraminífers, que existí durant el Cretaci superior a les plataformes marines de l’est del continent africà, que en aquell moment era paleogeogràficament molt diferent. Els microfòssils estudiats provenen d’uns afloraments del Cenomanià (100-93 milions d’anys) el que actualment és Oman i que en aquell moment encara estava “enganxat” al continent africà. La geologia d’aquest país és extraordinàriament rica i diversa, fent que sigui un lloc referent en qualsevol estudi geològic i paleontològic amb caràcter regional o, inclús, global. Però, per què hem estudiat concretament els microfòssils d’aquest indret? Perquè resulta bàsic per entendre les relacions filogenètiques dels diferents grups biològics del nostre entorn proper, especialment als Pirineus i les Bètiques. Comprendre els fluxos migratoris passa primer per saber qui és qui.
El coneixement del qual es partia era molt precari. Molts geòlegs i paleontòlegs relacionats amb la indústria petroliera han treballat, i ho segueixen fent, a la península aràbiga i àmbits propers, desenvolupant grans estudis regionals estratigràfics. La paleontologia, però, ha quedat relegada a un segon pla en els últims anys. Per què? Probablement hi ha molts motius pels quals els geòlegs han prioritzat altres estudis, possiblement altres que donin resultats més ràpids. Quines han estat les conseqüències? Doncs que el coneixement del contingut paleontològic de molts dipòsits sedimentaris ha quedat aturat o reduït. Un grup especialment afectat són els foraminífers. Tot i ser útils en treballs de correlació, perquè són petits i fàcilment recuperables del jaciment, no s’han estudiat en detall i això té una conseqüència directa: es pensa que totes les formes són el mateix i, per tant, deixen de ser útils com indicadors biostratigràfics o paleoecològics.
Fa ja uns anys els investigadors implicats en el treball, André Piuz i jo mateix, vàrem sospitar de l’estat precari del coneixement que es tenia sobre els microfòssils d’aquella zona perquè, posant el focus en un grup particular de foraminífers alveoliniformes, o bé hi havia essencialment una única espècie citada o bé es citava el nom d’una família sense més precisió. L’interval del registre geològic on es trobaven aquestes cites comprenia uns 7 milions d’anys. Ens ensumàvem que no podia ser, hi havia quelcom que no ens quadrava. La diversitat biològica havia de ser major en aquest grup, considerant els exemples d’altres parts del món. Això va fer que ens poséssim en marxa i comencéssim el projecte de recerca que perdura fins ara.
Els últims resultats venen a confirmar el que ja apuntàvem en altres estudis. L’article recentment publicat ha permès donar a conèixer un nou gènere i sis noves espècies, a més de dues noves subfamílies com a nova proposta de classificació sistemàtica. Aquests nous tàxons s’uneixen als definits a un article publicat al 2014 en el qual es definien una nova família, dos nous gèneres i quatre noves espècies.
Els dos estudis que s’han portat a terme han donat a conèixer la gran diversitat biològica de la zona pel que fa als microfòssils, en particular als foraminífers. Les dades són clares. Abans es citava erròniament una única espècie (que, a més, actualment només es coneix a jaciments de d’Europa occidental). Ara es sap que hi ha representants de tres famílies, set gèneres i onze espècies!!
Així, es posa de manifest que els sovint llargs i “densos” treballs taxonòmics són més que necessaris per definir quina ha estat l’autèntica història de la vida a la Terra.
Vicent Vicedo
Conservador de Paleontologia del MCNB
Referències:
A. Piuz, C. Meister & V. Vicedo (2014). New Alveolinoidea (Foraminifera) from the Cenomanian of Oman. Cretaceous Research, 50, 344-360, DOI: 10.1016/j.cretres.2014.04.009