En aquest segon vídeo coneixereu quines són les necessitats de conservació de les col·leccions geològiques i paleontològiques del Museu. Aquests requisits no són exclusius dels exemplars del museu sinó que ho són de qualsevol col·lecció de roques, minerals i/o fòssils.
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona custodia una important col·lecció d’aproximadament 400.000 exemplars de paleontologia, 33.000 de mineralogia i 29.000 de petrologia. Aquestes col·leccions han estat en permanent creixement des de la constitució del museu a finals del segle XIX fins a l’actualitat. Els materials antics es van emmagatzemar utilitzant els coneixements i els materials disponibles de cada època, que, en molts casos, es troben lluny dels estàndards actuals per la conservació idònia dels exemplars. Així doncs, tant els espècimens més antics com els incorporats més recentment necessiten d’una revisió constant en termes de conservació preventiva, adaptant els materials de marcatge, embalatge i emmagatzematge als estàndards més moderns.
En aquest sentit, les actuacions més importants que es realitzen són:
- Revisió i substitució, si s’escau, dels materials d’embalatge i emmagatzematge a fi de protegir els espècimens dels impactes, les plagues, la pols i la llum.
- Identificació de les mostres tòxiques, radioactives i que contenen asbestos per tal de procedir a emmagatzemar-les i senyalitzar-les segons els estàndards de seguretat actuals.
- Millora de les condicions ambientals dels exemplars, especialment els que presenten substàncies minerals i/o orgàniques sensibles als canvis d’humitat relativa i temperatura (ex. carbons, pirites, sals clorurades, etc.).
El vídeo que us presentem està conduït pel Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració (Olga Muñoz) i pels conservadors de paleontologia (Vicent Vicedo), mineralogia (Marc Campeny) i petrologia (Yael Díaz-Acha). Us portem, a través d’un amè recorregut de 7 minuts, per les sales i magatzems de l’emblemàtic Museu Martorell i us ensenyem el detall d’algunes de les actuacions de conservació preventiva més importants que s’han dut, o s’estan duen a terme, amb les col·leccions geològiques i paleontològiques.