Un estudi realitzat amb mallerengues carboneres (Parus major) conclou que els exemplars que viuen a la ciutat són genèticament diferents dels que viuen al camp.
La recerca, que s’ha dut a terme a nou ciutats europees, inclosa Barcelona, acaba de publicar-se en la revista Nature Communications.
L’estudi ha estat liderat per Caroline Isaksson, de la Universitat de Lund i Pablo Salmón, estudiant de doctorat, l’estudi ha comptat amb la col·laboració de set centres d’investigació europeus entre els quals hi ha el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Mallarenga carbonera Parus major. Foto Xevi Colomé
Investigadors dels centres de recerca de Malmö, Götemburg, Glasgow, Madrid, Munic, París, Barcelona, Lisboa i Milà han comparat els gens de les mallerengues carboneres de la seva ciutat amb els gens dels seus parents de l’entorn rural proper. El resultat ha estat el mateix a totes les ciutats: les mallerengues carboneres urbanes difereixen genèticament de les seves parentes de camp.
L’estudi mostra com en les aus de ciutat s’han afavorit els gens que regulen les capacitats cognitives i els comportaments que són importants per sobreviure en entorns amb contaminació acústica i atmosfèrica, llum nocturna i proximitat constant de persones. “La ciutat afavoreix individus més proactius, més valents, més exploradors o més agressius” comenta Joan Carles Senar, Cap de Recerca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i col·laborador de l’estudi, “per exemple, les mallerengues de ciutat tendeixen a perdre la por ja que no les ajuda a l’hora de trobar nous recursos mentre que per a les aus de camp aquesta emoció segueix essent molt útil per escapar-se dels predadors”.
Aquest estudi és el més important i ambiciós realitzat sobre com els entorns urbans afecten el genoma i, per tant, el material genètic dels animals que hi viuen. En total, s’han examinat 192 mallarengues carboneres entre les poblacions de les nou ciutats participants en la recerca. Per a cada població urbana, els investigadors tenien per a comparar una mostra de mallerengues d’un entorn rural o forestal proper. En el cas de Barcelona s’han estudiat poblacions del parc de la Ciutadella i els Jardins de Can Sentmenat i Can Catà del parc de Collserola com zona forestal propera a la ciutat.
S’han extret mostres de sang dels ocells i s’han analitzat genèticament, “hem analitzat més de mig milió de gens repartits per tot el genoma” comenta Caroline Isaksson, directora de l’estudi, “i n’hem trobat un grapat que han canviat clarament en resposta al medi urbà”.
El doctor Pablo Salmón, codirector de la recerca, afegeix “és sorprenent que les ciutats, que són un fenomen recent des d’una perspectiva evolutiva, deixin la seva petjada en el genoma de les aus”.
Les mallerengues carboneres són habituals a tota Europa i des de fa molt temps se sap que són bastant similars genèticament en tot el continent. “El fet de veure aquesta adaptació precisament en aquesta espècie és també força sorprenent” conclou Caroline Isaksson.