Els artròpodes (del grec ἄρθρον, arthron, articulades i podos, potes) són el fílum més divers de tots els metazoos (animals pluricel·lulars) amb més d’un milió d’espècies descrites, inclouen entre d’altres als insectes, aranyes, crustacis i miriàpodes. Es troben en una àmplia varietat d’hàbitats i exerceixen rols vitals en els ecosistemes terrestres i aquàtics.
La correcta preparació dels exemplars de qualsevol institució científica, com és el cas al nostre Museu, és essencial per tal de poder estudiar els espècimens i indentificar-los. Els mètodes de preparació són diferents per a diferents grups taxonòmics com explicarem a continuació.
1. Recol·lecció
Els mètodes de recol·lecció varien segons el tipus d’artròpode, el seu sistema de vida o l’hàbitat que ocupa. A més, el mètode de recol·lecció també pot variar segons quin sigui la destinació final dels espècimens d’estudi (anàlisis moleculars, col·lecció científica o expositiva…).
És freqüent la recol·lecció dels espècimens mitjançant mètodes directes (caça-papallones, aixecant pedres…). Per evitar un patiment innecessari es procura que el procés sigui ràpid mitjançant la immersió en líquid preservant o la inclusió en atmosfera anestèsica d’acció ràpida.
2. Fixació i conservació
Per tal de facilitar la correcta fixació i preparació dels espècimens es recomana començar el procés tan aviat com sigui possible per conservar adequadament els trets distintius.
La fixació es realitza mitjançant dos grans mètodes: immersió de l’espècimen en una solució preservant, com l’etanol, o bé mitjançant la preparació en sec. L’elecció del tipus de preparació ve marcada en primer lloc, pel grup taxonòmic al que ens referim i en segon terme pel destí final que se li donarà a l’espècimen. L’objectiu és acomodar l’individu en una posició el més natural possible i que alhora s’observin amb facilitat els trets distintius que permeten identificar-lo.
3. Preparació
Una preparació incorrecte pot invalidar espècimens d’estudi. Mostres recol·lecatdes correctament seguint un bon disseny de mostreig poden passar a ser d’escàs interès si no es preparen adequadament per poder ser estudiades. Per exemple, les papallones i les arnes s’identifiquen a partir dels patrons de les escates que els recobreixen les ales. Aquestes escates cauen si l’espècimen es troba en un medi fluid. Per aquest motiu, els lepidòpters només es preparen en sec emprant estenedors i agulles entomològiques. En contraposició, els aràcnids i miriàpodes en sec es es poden deshidratar i aparèixer algunes parts del cos arrugades, per això es preserven en un medi fluid, perquè sinó es tornen fràgils i de difícil estudi.
4. Deshidratació
Una cop fixats, els artròpodes han de deshidratar-se gradualment, per evitar els danys associats a l’excés d’humitat, com són l’aparició de fongs i l’atac de plagues atretes per l’olor dels teixits descompostos. Per aquest motiu, s’utilitzen diversos mètodes, com són l’assecat amb estufa o a l’aire lliure. També, amb espècimens prèviament preservats en etanol al 70% es pot seguir una pauta d’immersió en una sèrie de banys consecutius en alcohol de major graduació fins a aconseguir la total deshidratació.
5. Etiquetatge
A continuació, els espècimens han de ser etiquetats amb informació rellevant sobre el lloc de recol·lecció, data, nom del recol·lector i altres detalls pertinents. Conèixer la procedència dels individus i la data en què foren recol·lectats els atorga l’interès científic que els fa subjectes d’estudi de cara a recerques sobre distribucions biogeogràfiques de les espècies que permeten reconstruir variacions climàtiques al llarg de les dècades. Sense dades de recol·lecció un espècimen només te valor estètic.
6. Estudi dels espècimens i identificació
Donat que els artròpodes copsen la major part de la diversitat coneguda del planeta, és improbable que es puguin identificar totes les espècies d’una col·lecció si no es treballa en xarxa amb molts especialistes de diverses famílies que ajuden a posar un nom a aquell espècimen preparat. Així s’afegeix com a mínim una segona etiqueta als exemplars que indiquen el grup, gènere o espècie a la que pertany.
Atenent a la informació que posa a l’etiqueta del determinador, l’exemplar s’ubicarà a la col·lecció, la qual està organitzada taxonòmicament i preparada per a consultes científiques sobre variacions morfològiques, distribució o canvis sistemàtics.
En conclusió, disposar de col·leccions d’artròpodes ben preparades i ben documentades és d’importància cabdal per a la ciència i l’educació. Els museus, institucions acadèmiques i centres de recerca que preserven col·leccions d’història natural es presenten així com a reservoris de diversitat passada i present. Aquestes col·leccions seran referents per a les generacions futures, donat el context actual de ràpida pèrdua de biodiversitat, com a resposta a les dràstiques modificacions que tots els ecosistemes estan patint.