La preparació de Vertebrats al Laboratori de Preparació Zoològica del Museu comporta el processament d’animals morts, que principalment formen part de la fauna autòctona i procedeixen dels diversos Centres de Recuperació de Fauna Salvatge de Catalunya. A partir d’aquests animals s’obtenen sobretot elements d’interès per a la col·lecció científica de Vertebrats del Museu, com poden ser esquelets, pells o teixits. La preparació dels diferents elements requereix seguir protocols de treball prèviament establerts. Aquests protocols han estat millorats al llarg dels anys per tal de preparar els espècimens amb la màximes garanties possibles de conservació a llarg termini.
Per alentir el procés de descomposició dels espècimens, el qual s’inicia en el moment en què moren, aquests són preservats dins d’un congelador a -20ºC fins el dia en què es comencen a preparar. A fi d’obtenir els millors resultats pel que fa a la qualitat de la preparació, idealment aquesta congelació ha de ser el més breu possible. D’altra banda, la descongelació d’aquests espècimens prèvia a la seva preparació es realitza lentament, col·locant-los en una nevera a 4ºC durant un període de temps que dependrà de la mida de l’animal (com més gran sigui, més temps caldrà per descongelar-lo). Aquesta descongelació gradual és, sobretot, important si l’element a preparar és una pell, ja que evita la seva deshidratació i preserva les seves propietats, permetent així que la qualitat del resultat final sigui millor.
Des del moment en què es descongelen aquests animals i es comença la seva preparació, els tècnics preparadors s’exposen a potencials riscos biològics. Malgrat que la preservació dels animals hagi estat la correcta des de la seva mort, aquests riscos són inherents a la manipulació de matèria orgànica morta. A aquests riscos cal sumar-hi els riscos químics derivats de l‘ús d’agents químics que precisen alguns protocols de preparació. L’exposició a tots aquests riscos podrien tenir efectes adversos sobre la salut de l’equip tècnic de preparació.
Les vies de contacte més habituals amb aquests agents biològics i químics són la respiratòria (per inhalació), la dèrmica (per contacte amb la pell i mucoses), la digestiva (per transmissió mans-boca) i la parenteral (per entrada a capes profundes de la pell a través de punxades o talls). Per aquest motiu, per protegir-se d’aquests riscos és del tot imprescindible treballar fent ús d’Equips de Protecció Individual (EPIs) i realitzar de certes tasques en equipaments específics.
Els EPIs que s’utilitzen de forma habitual al Laboratori de Preparació Zoològica del Museu són mascaretes FFP2, guants de nitril resistents, ulleres de seguretat i bates de cotó. En determinades ocasions també es fa necessari l’ús de mascaretes especials per a gasos, vapors i partícules, així com bates i calçat impermeables. Especialment per la preparació de pells, la qual requereix l’ús de productes químics volàtils en alguns passos del protocol, cal treballar sota la campana extractora de gasos. Aquest equipament evacua a l’exterior del laboratori els gasos derivats de l’ús d’aquests productes.